RSS

Arxius mensuals: Juliol 2010

ESTRELLES CAUÒTIQUES EN ÒRBITA

 

El cau té un sostre ple d’estrelles que il·luminen l’interior de cadascú de nosaltres. Aquestes petites llums de les llunyanies poden tenir nom o no. El fet és que aquest espai està dedicat a aquelles ànimes blanques que se senten part del cau de les paraules nues i volen transmetre els seus sentiments, els seus estats d’ànims, les seves inquietuds, els seus inconformismes, els seus somnis i desitjos…

Us animo a que digueu el què sentiu… és la millor manera de fer poesia. I de la vostra poesia en sorgiran com a mínim dues respostes, una d’en Daniel Ferrer i una altra meva. I si algú s’anima, també pot participar. Es tracta que vosaltres, estrelles cauòtiques, entreu a la nostra òrbita i fem entre tots nosaltres, una petita galàxia que anomenem el cau de les paraules nues, allà on tothom diu el que sent, sense pors ni tabús, sense vergonya ni inseguretats, només deixant-se fluir amb tots els sentits.

Estrelles cauòtiques… entreu en òrbita!!!

 
3 comentaris

Publicat per a 26 Juliol 2010 in Sin categoría

 

La teva és la meva tribu

La nuesa de les meves i teves paraules cauen a les vostres mans, al cau de la xarxa. Aquí trobareu l’amor sense límits per la vida, per la tendresa, pels valors humans, pels somnis, per aquelles ànimes que ens ajuden a refer-nos després d’una ensopegada, per totes aquelles persones que necessiten saber que hi ha d’altres que pensen i senten de la mateixa manera.

Les paraules nues del cau naixeran amb el temps, dia a dia o setmana a setmana, sense més obligació que la que dicten els sentiments que sorgeixen d’un cor inconformista, optimista i somniador, que mira de construir un microcosmos que algun dia esdevindrà món.

Sou ben rebuts a un cau que acull amb gran gratificació tot el què necessiteu expressar, mitjançant les paraules nues, despullades de mentides, despullades de rancor, despullades d’odi, despullades de estratègies maquiavèl·liques i només vestides per la il·lusió.

És l’amor pur i sincer, còmplice i etern, compartit i exclusiu, que guiarà els meus i teus poemes sota la mirada conversa i inversa dels estels. I és per a ell, que neix una nova etapa que sembrarà una nova vida de camí a la felicitat infinita i plena.

Sereu tots testimonis d’allò que hauria de ser sempre però que sense adonar-nos quasi bé mai és.

Avui, deu de juliol del 2010, un projecte agosarat és nat:

El cau de les paraules nues

Carolina Ibac Verdaguer

10 de juliol del 2010

 
4 comentaris

Publicat per a 10 Juliol 2010 in a la cala del somni