La teva és la meva tribu

La nuesa de les meves i teves paraules cauen a les vostres mans, al cau de la xarxa. Aquí trobareu l’amor sense límits per la vida, per la tendresa, pels valors humans, pels somnis, per aquelles ànimes que ens ajuden a refer-nos després d’una ensopegada, per totes aquelles persones que necessiten saber que hi ha d’altres que pensen i senten de la mateixa manera.

Les paraules nues del cau naixeran amb el temps, dia a dia o setmana a setmana, sense més obligació que la que dicten els sentiments que sorgeixen d’un cor inconformista, optimista i somniador, que mira de construir un microcosmos que algun dia esdevindrà món.

Sou ben rebuts a un cau que acull amb gran gratificació tot el què necessiteu expressar, mitjançant les paraules nues, despullades de mentides, despullades de rancor, despullades d’odi, despullades de estratègies maquiavèl·liques i només vestides per la il·lusió.

És l’amor pur i sincer, còmplice i etern, compartit i exclusiu, que guiarà els meus i teus poemes sota la mirada conversa i inversa dels estels. I és per a ell, que neix una nova etapa que sembrarà una nova vida de camí a la felicitat infinita i plena.

Sereu tots testimonis d’allò que hauria de ser sempre però que sense adonar-nos quasi bé mai és.

Avui, deu de juliol del 2010, un projecte agosarat és nat:

El cau de les paraules nues

Carolina Ibac Verdaguer

10 de juliol del 2010