RSS

Aquí

Autor: Stefano Puddu Crespellani

* * *

Aquí,
un mot obert,
precís però ambigu
per massa evident…
Com es defineix?
Qui en marca l’espai?

Si és el cos,
tot és aquí,
de pell cap avall,
entre la superfície
i la profunditat;
un aquí interior,
sensible i dens,
fràgil i carnal.

L’aquí de la mirada
arriba ja més lluny,
remena horitzons,
busca en els racons,
furga en les profunditats
d’altres mirades,
entra en contacte
amb l’aquí que hi ha
una mica més enllà.

L’aquí del cor
és ample com una abraçada,
com el calze d’una flor,
com una música nocturna;
és el silenci vibrant
que amplifica el temps
i transmet l’emoció
del fruit que madura,
de la complicitat callada
i també del gerro que es trenca.

I si parlem de la ment,
el seu aquí
és un ball de disfresses
alegre i inquietant,
on el temps i l’espai
es multipliquen i fragmenten
en un calidoscopi de comparses,
on tot és veritat
i engany, al mateix temps,
—el més enllà i l’arreu,
el futur i el passat,
cada petita diferència
que el llenguatge ens ensenya
en el mirall d’un mot…
És un aquí que ens desborda,
on tot es barreja,
—és el formigueig d’una ciutat
plena a vessar de pensaments
on tanmateix alguna mena d’ordre
regeix el caos aparent
de forma inexplicable.

Finalment, tal vegada,
podria imaginar-se també
un aquí de l’ànima,
obert i certer
com mirada d’infant;
l’aquí que sent i que veu
i que estima i que pensa,
tot alhora,
com qui no vol la cosa,
perquè tampoc pot fer-ne una altra.
És l’etern aquí de l’ara,
l’àmbit de la gràcia,
allò que cerquem sempre
sense acabar-nos de creure
que aquesta ànsia, justament,
se’ns fa entrebanc i obstacle
al trobar-lo.
Seria, per la persona,
com dir l’equivalent
—tot i estar desperta—
de la son.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Antics records recents

Autor: Sindi Viz

El temps ha transcorregut sense adonar-me.
Els records flueixen com a més recents.
La meva ànima exalta el poder tornar.
Tot és igual, res ha canviat, nem bé.

Les sensacions viscudes fa molt temps
se’m presenten nítides i repetides.
He recobrat alguns que havia deixat perdre,
mai de la vida tornaré a perdre el cor.

Encès per l’alegria d’haver tornat,
explico amb raonaments estudiats
el perquè d’aquest abandonament
d’anys i anys d’una gent que m’estima.

Les hores passen entretingudes entre
records antics però que romanen encara
en la nostra memòria col·lectiva.

La por és una mala consellera,
et lliga els sentiments més profunds,
però ara el valor d’afrontar la vida,
m’ha fet tornar a un dels meus caus.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Allà i aquí

Autor: Antoni Sacrest


Tant allà com aquí,
som o no som,
el que som i com som.
Camins tortuosos,
espines clavades,
flors i violes,
lliris i roses,
malentesos,
ben trobades,
també coses descarades.
Uns riuen, d’altres ploren,
els que ploraven ara riuen,
els que reien ara ploren.
S’escampa la boira,
tempesta i calma.
Nit i dia, lluna i sol.

Allà o aquí abaix,
aquí o allà dalt.
La vall i la muntanya,
abatuts i tristos,
contents i feliços.
Amunt i avall,
seguint el curs
de la vida, sinusoïdal.
Gaudint i patint,
sentint,
la calor i el fred,
la mare terra,
el seu batec.

D’allà cap aquí,
d’aquí cap allà.
Fent camí.
Ens gronxem,
anem i venim,
voltem i voltem.
Per on tirem?
Què fem?
On i què som i serem?
Aquí és, fou i serà,
també ho és allà.
Tant de temps d’estar aquí o allà.
Aquí la vida, allà la mort, o a l’inrevés…
Aquí tan lluny, allà tan aprop, o tot el contrari…
Allà, aquí, la mare que ens va parir!

Més enllà del temps i de l’espai,
em plau allà i aquí,
m’agrades allà,
m’agrades aquí,
tal com ets,
ni més ni menys que així!

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Records enllà d’aquí

Autor: Daniel Ferrer


Records enllà d’aquí,
volta el món, segons,
segons i hores, lentes,
passes llargues, enllà,
aquí, temps fugitiu,
vers capiu, és ara.

Ara o mai, mai més,
ara o després, tant és,
si voltem i no arribem,
si arribem i no voltem,
ens enamorarem del cel,
ens enamorarem del mar,
de la tendresa al despertar.

I ets d’aquí i jo sóc d’allà,
i só d’aquí, també ets d’allà,
amb la força del rellotge desbocat,
passen les hores i els segons, entretant,
despertant, gaudint de la calma, instants,
mentrestant, voltes pel món en un desmai.

Em desfaig com mai abans, tot és la tram,
al tram de camí entre la lluita i l’ara, aquí,
mentre et veig arreu, quan no et cerco, mai,
i enlloc em sents quan sóc dins teu, moro.

I als teus ulls d’aquí són el vers de l’ahir,
i els teus peus allà són el pas del demà,
mentre sents com la busca torna
al rellotge antic de sorra,
i ens entenem
més enllà del vent.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Isolació

Autor/a: Noemí Serra

La veu de glaç és silenci.
El seu cor n’està sadoll.
Batega a intervals diferents:
-Aurícules i ventricles,
pol nord, pol sud-, platerets!

La nit eterna té rou
als cabells i fràgils vels
lluents que pessigollegen
el rostre clar i la veu fina…

La lluna passa de llarg
perquè el sol pren morfina.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Enlloc

Autor/a: Carolina Ibac


Una esfera fera.
Un sol que la rodeja.
Una nit i un dia que es besen.
Un món a cada vespre.

Et cerco a cada racó…
… i no et trobo…
… enlloc.

La brisa de l’albada fa olor a tu.
Et crido al cel…
I res…
… no hi ets.

Els meus pensaments s’alimenten del teu record.
La tortura de l’ara és no tenir-te a prop.
Et somnio totes les nits fosques,
entre els llençols, que t’enyoren.

Et cerco a cada segon…
… i no et trobo…
… enlloc.

La teva absència és ferma.
Ara cal que la meva memòria
deixi anar el teu record,
per sempre.

 

One response to “Aquí

  1. sindiviz

    23 Agost 2010 at 12:27

    El temps ha transcurregut sense asonar-me
    els records flueixen con a més recents
    la meva ànima exalta el poder tornar
    tot és igual, res ha canviat, nem bé.

    Les sensacions vividas fa molt temps
    s’em presenten nítides i repetides
    he recobrat alguns que havia deixat perdre,
    mai de la vida tornaré a perdre el cor.

    Encès per l’alegria d’haver tornat
    explico amb raonaments estudiats
    el perquè d’aquest abandonament
    d’anys i anys d’una gent que m’estima.

    Les hores passen entretingudes entre
    records antics però que romanen encara
    en la nostra memòria col.lectiva.

    La por és una mala consellera
    et lliga els sentiments més profunds
    però ara el valor d’afrontar la vida
    m’ha fet tornar a un dels meus caus.

    Sindi Viz. 23 d’agost de 2010

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: