Avui no

Autor: Antoni Núñez

* * *

No, avui no.
Avui no m’ho demanis .
Avui no.
Dins una llàgrima s’amaguen la seva suor i el seu perfum.
Ella em parla d’amors .
Però tu no.
Ella em demana un sospir.
Però tu no.
Ella vol que la estimi .
Però tu no.
Encara estranyo els teus petons.
Però avui no.
Avui no m’ho demanis.
Ja no t’estimo amor.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Demà, tampoc

Autor/a: Carolina Ibac

És morta l’esperança,
assassinada per l’egoisme.
Ja no hi ha més oportunitats.
Les portes són del tot tancades.

Tota la màgia evaporada.
Tota l’estima esgarrada.
L’admiració, un miratge.
Ja no queda res.
Tot és buit.

No em demanis més.
No et puc donar gens.
Tot el que t’endugueres,
Tot ho perderes.

Avui, no.
Demà, tampoc.
Has topat amb l’eternitat
I la teva avarícia ja no té sac.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Ahir va ser el dia

Autor/a: Daniel Ferrer Esteban

Va ser ahir el dia, ara ja ho saps,
ahir no t’ho vaig voler dir, per por.

Por perquè sé que ja no,
que els teus llavis no són jo.

I el petó és l’avantsala de la llum
mentre la llum no me la dónes tu.

No, avui no, demà tampoc,
era ahir i ens morim en un sospir.

Ja no hi ha volta enrere ni podem tornar,
ara ja sóc lluny i amb l’amor has marxat.

Ahir va ser el dia i el deixares escapar,
vas anar morint dins meu com una creu.

I creu-me quan et dic que les creus moren,
tu podies haver estat llum i ara ets una trista ombra.

Masses paratges t’allunyen de les platges i les contrades,
el teu avui és com el teu demà i l’ahir no pot despertar.

Ja t’ho dic, i ara hi torno, sí, sí, va ser ahir,
avui ja és tard i el demà ja s’ha acabat.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Ha sigut de cop

Autor/a: Manel Hernández Cabezo

Ha sigut de cop.
T’estava escoltant fa una estona
i ja només et sento.
Ha sigut de cop.
Instantani com
un tro i un llamp alhora.
Sabia què em deies
i de volta ja no ho sé,
no escolto què em dius.
Ara ja no t’escolto ni et sento,
ara que un reguitzell de llàgrimes
em cauen galta avall.