RSS

Desig

Autor: Calisero

* * *

Ompli el buit de les imatges,
de les paraules ,de les teues mans.

Ompli de flaire l’herba mullada pel caprici dels déus
oblidats ja pels hòmens.

Ompli el pensament de carícies que
ja mai no tornaran a acaronar cap cos.

Afalaga’m amb pensaments, amb fragàncies oblidades
pel desig més íntim i deixa’m anar.

Amaga el passat amb voluntat de present,
enfonsa el temps viscuts sense normes, sense mesura.

Només em queda el caliu, de la imaginació,
la vehemència de l’ira que no pot romandre amagada.

Fes callar el propòsit, el designi, el proverbi ,
la sentència i ompli’m amb el no res .

Silenci, vine i dóna’m pau.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Neguit

Autor: Daniel Ferrer Esteban

Neguit d’abraçar la teva ànima,
neguit per sentir el desig, el vent,
dins el ventre ben farcit d’estels,
roig intens, d’un sol, mai s’apaga.

Neguit d’estar amb tu a la dolça llar,
neguit per abraçar els dies, llargs,
neguit per saber del desig abans,
tendresa als llavis, sense neguit.

Sense neguit el desig es fa feliç,
felices són les línies del poema viu,
mentre veus, mentrestant, el cel amant,
que ompla de mi el teu ser, el teu somni,
desig i neguit, força que empeny el món.

Somnis senzills a l’illa del coneixement,
del cor i de la ment, neguit abans del desig,
abraçar tot allò que sentim en un sol segon,
il·luminar-nos, ben nus, tendrament, sols.

Neguit endins del pit, pressionant el ventre,
mentre entra el desig a les entranyes de la nit,
entre la lluna i l’astre de la teva mirada dolça,
mentre travessem, entretant, tants somriures,
tantes mirades… I tantes formes noves de viure.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Sentit

Autor/a: Carolina Ibac

Sentit ben endins,
aflorà per fi el desig,
enredant els cossos,
fonent els ossos.

Tu: sentit.
Únic destí.
Cel del fi.
Un delfí.

Amb els cinc més un sentits,
Sento com corren els teus dits,
Brollant suor de plaer,
arreu la meva pell.

Cada porus et sent.
Present i extens.
Fort i ferm.
Arrels.

Jo.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Vestit d’aigua salada

Autor/a: Jordi Macià


Amara’t d’amor,
capbussa’t dins les ones.
Els peixos brillants pessigollegen,
sota l’expectant lluna plena,
els estels eterns.

Deixa’t acaronar
per les tèbies corrents
mentre nedes vestida
d’aigua salada.

Eixuga’t nua
embolcallada dels daurats rajos
de l’astre rei,
mentre et fregues suaument,
sobre la superfície de la roca plana
lliure del passat obscur…

Mira el cel blau,
descobreix la immensitat del teu cor,
i estima amb l’ànima.

 

5 responses to “Desig

  1. Alex Navarro

    25 Agost 2010 at 18:21

    “Amaga el passat amb voluntat de present”
    Tot el poema es molt sentit, però aquesta frase m’ha arribat al cor.

     
  2. David Garcias

    10 Setembre 2010 at 10:59

    Me a gustaado muchisimo sin duda un graan poemaa llenos de seimtimiento todas las frases tienen su sentimiento y su fuerzaa casi por si solaas pero en conjunto maravillosa

     
  3. Maribel Vazquez

    25 Setembre 2010 at 15:34

    El desig omplena de ilusiò, el neguit et fa sentir vio. Mol macos m’an agradat mol.

     
  4. Dala Català

    6 Octubre 2010 at 7:06

    M’agrada molt Macià, has d’escriure’n molts més, quan et sents enamorat amb el cor plé de batecs i impuls de vida, és el millor moment.

     
  5. Margarita

    6 Octubre 2010 at 14:27

    Jordi, és un poema dolç i viu, ets tendresa! Espero el proper!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: