Desig

Autor: Calisero

* * *

Ompli el buit de les imatges,
de les paraules ,de les teues mans.

Ompli de flaire l’herba mullada pel caprici dels déus
oblidats ja pels hòmens.

Ompli el pensament de carícies que
ja mai no tornaran a acaronar cap cos.

Afalaga’m amb pensaments, amb fragàncies oblidades
pel desig més íntim i deixa’m anar.

Amaga el passat amb voluntat de present,
enfonsa el temps viscuts sense normes, sense mesura.

Només em queda el caliu, de la imaginació,
la vehemència de l’ira que no pot romandre amagada.

Fes callar el propòsit, el designi, el proverbi ,
la sentència i ompli’m amb el no res .

Silenci, vine i dóna’m pau.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Neguit

Autor: Daniel Ferrer Esteban

Neguit d’abraçar la teva ànima,
neguit per sentir el desig, el vent,
dins el ventre ben farcit d’estels,
roig intens, d’un sol, mai s’apaga.

Neguit d’estar amb tu a la dolça llar,
neguit per abraçar els dies, llargs,
neguit per saber del desig abans,
tendresa als llavis, sense neguit.

Sense neguit el desig es fa feliç,
felices són les línies del poema viu,
mentre veus, mentrestant, el cel amant,
que ompla de mi el teu ser, el teu somni,
desig i neguit, força que empeny el món.

Somnis senzills a l’illa del coneixement,
del cor i de la ment, neguit abans del desig,
abraçar tot allò que sentim en un sol segon,
il·luminar-nos, ben nus, tendrament, sols.

Neguit endins del pit, pressionant el ventre,
mentre entra el desig a les entranyes de la nit,
entre la lluna i l’astre de la teva mirada dolça,
mentre travessem, entretant, tants somriures,
tantes mirades… I tantes formes noves de viure.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Sentit

Autor/a: Carolina Ibac

Sentit ben endins,
aflorà per fi el desig,
enredant els cossos,
fonent els ossos.

Tu: sentit.
Únic destí.
Cel del fi.
Un delfí.

Amb els cinc més un sentits,
Sento com corren els teus dits,
Brollant suor de plaer,
arreu la meva pell.

Cada porus et sent.
Present i extens.
Fort i ferm.
Arrels.

Jo.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Vestit d’aigua salada

Autor/a: Jordi Macià

Amara’t d’amor,
capbussa’t dins les ones.
Els peixos brillants pessigollegen,
sota l’expectant lluna plena,
els estels eterns.

Deixa’t acaronar
per les tèbies corrents
mentre nedes vestida
d’aigua salada.

Eixuga’t nua
embolcallada dels daurats rajos
de l’astre rei,
mentre et fregues suaument,
sobre la superfície de la roca plana
lliure del passat obscur…

Mira el cel blau,
descobreix la immensitat del teu cor,
i estima amb l’ànima.