RSS

Eke-io, eke-io-ke

Autor: Antoni Sacrest

* * *

La nit perquè és nit
i el dia perquè és dia.
El carrer que està molt ple
i la llar que és massa buida.

Aquells que no m’agraden,
aquests que no me’ls sé.
Els altres no sé on són
i els que són que no els conéc.

Potser demà que ho vulgui,
avui no sé què fer.
Lament com a rutina,
sempre o mai sé estar bé.

Serà o no un malefici,
tot em surt a l’inrevés.
No tinc esma, quin desfici,
altre cop en el no res.

Només veig el color negre,
cada cop estic més peix,
que si ara fa molt fred,
que si plou i fa calor.

Apa, Sant tornem-hi!
Tres peus cercant al gat,
fotut queixar-se per vici,
tanta excusa que no ho és!

Baixem i Pujem i Patim i Gaudim!
Aprenem i Creixem!
Prou queixar-nos per sistema!
Crònica insatisfacció? No!
Empapem-nos de present!

Si és de dia utopia.
Si és de nit, bells somnis al llit.
Calor? L’aigua és el millor!
Fred? Salta, corre, crida, tirat un pet!
Eke-io… Eke-ioke…
Tiquismiquis, pesat! No siguis xerramec!

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Quic-quiriquí!

Autor: Carolina Ibac

A trenc d’alba, el gall fot un crit.
Tothom a llevar-se!
Quic-quiriquí!

Ens dutxem, ens vestim i esmorzem.
I de casa sortim, corrents.
El rellotge s’empassa la sorra
quan agafem el cotxe.

I ara és el trànsit que s’empatxa,
a base de quic-quiriquís a totes bandes.
Arribem tard, com sempre.
Rutina ben estesa i entesa.

Per fi, davant la fàbrica.
Tot de formigues travessen la porta.
I de fons una sirena fot un altre crit:
Quic-quiriquí!
Ja tornem a ser aquí.

Vuit són les hores que compta la nòmina.
Trossos de vida que s’escapen malbaratats,
ara som esclaus sense hòsties,
ara som putes amb un sou.
a un preu tirat,
que ens té ben lligats.

I és quan torna el quic-quiriquí
que podem sortir.
I recorrem, correm de nou
sense poder ni tossir.

I crit rere crit
seguim cap a l’infinit
sense una vida pròpia,
sense contracorrents,
seguint el riu fins a la fi,
allà on no hi haurà més quic-quiriquís.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

El gall del galliner

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

Fa un crit de bon matí, al galliner,
els ous de les gallines tremolen, sí,
es tornen bojos d’una por paternal,
el seu avís és com una alerta directa,
ensenya als pollets a pondre o cantar.

Però no, no cal pas, ells ja saben despertar,
han après, només de néixer, a ser carn,
a ser cantaires, a morir i ser un bon àpat.

Patirem, potser, dins la pell del gall,
trencarem, potser, la closca de l’ou,
sorgirem, cantant, cada matí estiuenc,
i morirem, sense necessitat de badar pas,
a cada una de les panxes dels humans,
de tu i de mi, de tots nosaltres, esclavitzats.

La gallineta fa molt de temps digué que no,
ja no pondria cap més ou, i mentrestant,
a crits i batzegades, les aus van al niu,
es tornen boges de deliris de tendresa,
doncs hi ha nens que les acarícien,
doncs encara hi ha qui les deixa viure,
qui les deixa cantar, saltar, córrer lliures,
encara que pugui semblar mentida…

…I les han de deixar, i els han de deixar,
sembla que les seves vides siguin dirigides,
per un pagès, per la societat tan consumida,
per la veu de l’amo i la veu del senyor, totes,
per la meitat sorgida del no-res i pel tot, després.

I mira la part que tenim de galls del galliner,
i sent la part que tenim de gallines, tan soles,
ja saps que el destí el fem a passes llargues,
ja saps que no tenim cresta, però onada sí,
que potser no tenim plomes, però lletres sí,
que al poble ens cal qui canti de bon matí,
que ens calen els ous de les gallines al camí,
qui diu què no, qui diu què sí, truites i aferrats,
milers de plats preparats amb el rovell i la clara,
al bell mig de les imatges vessades, tan endins.

Galls i gallines, galliner farcit de palla, allà dins,
tremolen els ous abans de néixer, destí assegurat,
podríem ser lliures i no matar, ens mata la gana,
que de tant menjar ens hem quedat sense esma,
que de tant aviram ara som part del bestiar,
som galls, també gallines: Cantaires… I porucs.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Travelling lady

Autor: Dala Català



Ara no em diguis res, no preguntis, no puc parlar
Retorna la sensació de buit o d’incertesa
Voldria, no volent-ho, poder narrar
allò que es gesta en el meu pit quan em beses.

I ara deixa’m, no em diguis res, vull estar sola

Ara que no recordo el passadís del teu cos
recorregut a cegues per la meva mà
aquesta nit de coincidències fosques
en aquest tren de viatges negres

I ara, ves-te’n, deixem així, amb mi mateixa

Ara que ja no sé quants llavis he besat
perdut el compte de les mans i dels rostres
avui que no recordo com et dius
ni en quin país vas dir-me que vius

Ara retorna al teu país amb la guitarra

Amb tot l’enyor de qui estima la pàtria
Recorda aquesta pell, les meves mans, aquests ulls
que no han deixat de veure’t en la foscor del viatge
en aquest tren de passatgers pirates

Ara gaudeix d’aquest sabor i no em recordis

Guarda’t a la maleta aquesta carta
porta dins la butxaca aquella essència
de la dama viatgera que et regalà el seu karma
d’una travelling lady que ha oblidat quants viatges.

Segon Poemari Planetari
Contes a la vora del meu foc

 

8 responses to “Eke-io, eke-io-ke

  1. Mercè

    26 Juliol 2010 at 20:25

    Eke-tu… Eke-tuke… Doncs que ho fas molt bé!!!

     
  2. juanny

    27 Juliol 2010 at 17:17

    m’ha arribat molt endins, aquestes paraules que diuen sense dir res, gracies per escriure-ho.

     
  3. antoni sacrest i llosas

    27 Juliol 2010 at 18:04

    Moltes gràcies, moltíssimes, Mercè i Juanny, me’n alegro molt que us hagin agradat els versos que he escrit. Si més no, paga la pena passar-ho el millor possible i no fer un drama de tot el que passa, el que ens passa i el que no ens passa. Vivim el present, siguem i estem, ben atents, o com a mínim intente-m’ho… i tindrem molt de guanyat

     
  4. TONI

    28 Juliol 2010 at 17:46

    Trist final el del Ki-kiri-ki.
    Sempre com a destí arrivar allà on las animes es saludan pel carrer.
    M’agranda.
    Vull dir ,,,m’agrada.

     
  5. antoni sacrest i llosas

    1 Agost 2010 at 20:59

    I gràcies també , Carolina i Daniel, per les vostres fantàstiques respostes, i per donar-nos l’opció a participar.

     
  6. Dala Català

    24 Setembre 2010 at 14:37

    TRAVELLING LADY
    x Dala Català

    Ara no em diguis res, no preguntis, no puc parlar
    Retorna la sensació de buit o d’incertesa
    Voldria, no volguent-ho, poder narrar
    allò que es gesta en el meu pit quan em beses.

    I ara deixa’m, no em diguis res, vull estar sola

    Ara que no recordo el passadís del teu cos
    recorregut a cegues per la meva mà
    aquesta nit de coincidències fosques
    en aquest tren de viatges negres

    I ara, ves-te’n, deixem aixi, amb mi mateixa

    Ara que ja no sé quans llavis he besat
    perdut el compte de les mans i dels rostres
    avui que no recordo com et dius
    ni en quin país vas dir-me que vius

    Ara retorna al teu país amb la guitarra

    Amb tot l’enyor de qui estima la pàtria
    Recorda aquesta pell, les meves mans, aquests ulls
    que no han deixat de veure’t en la foscor del viatge
    en aquest tren de passatgers pirates

    Ara gaudeix d’aquest sabor i no em recordis

    Guarda’t a la maleta aquesta carta
    porta dins la butxaca aquella essència
    de la dama viatgera que et regalà el seu karma
    d’una travelling lady que ha oblidat quants viatges.

    Dala Català
    Segon Poemari Planetari
    Contes a la vora del meu foc

     
  7. Dala Català

    26 Setembre 2010 at 10:03

    Hola Carolina, estic encantada de que m’hacis fet un petit lloc al teu cau, espero estar a l’alçada de la gallineta i aviat poder dir prou! a fer punyetes aquest joc que fa ja temps que m’esclavitza!!! koc koc coooócs kóckovíst…! (Ah… i m’encanta estar a la mateixa pàgina que l’amic Sacrest, en Daniel i tu, … bon equip!) Ah! i en lloc d’una dama antiga, a la capçalera del meu poema, perquè no penges també una gallina?

     
  8. Dala Català

    27 Setembre 2010 at 17:46

    Mercès per posar-me una gallineta, crec que la que no acaba de trobar el seu lloc és la travelling lady, a ella el que li agrada és viatjar i deturar-se poc (poc poc coc cooock) temps en cada lloc. Salut mental!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: