RSS

En els nostres llavis

Autor: Sindi Viz. Esplugues, 13-8-2010.

Arribares i em feres sentir
amb la calor dels teus besos en els meus llavis
el batec accelerat del meu cor
i el pessigolleig del cos
per l’apropament de l’amor perfecte,
del que es connecta exactament
per ser de dos una unió de dos que
es fonen en un de sol per l’ànsia
que m’empeny a premsar els teus llavis carnosos
amb les meves dents suaument i la llengua
s’arremolina amb el seu parell en una orgia
de plaer…

En els meus llavis vull sentir
la flama encesa del teu foc
molt endins per a que profanis
el meu palau i em transformis en blanca rosa,
que desitjo el teu nèctar curullant la meva corol·la,
on floriran en el meu jardí
les roselles de fragant aroma…

Et traspasso la flama encesa que
guardo sols per a tu i profanar amb amor
el teu palau i curullar-te sencera amb el meu nèctar
sobre la teva corol·la per a que floreixin les més
exòtiques flors de l’amor.

Oprimeix-te en els meus llavis,
la meva nau està disposada a rebre el teu mar,
porta’m cap als millors encants
per estimar-nos més i a passes,
recorre els meus mars, neda en les meves sals,
en els meus llavis penetra amb tacte
per suaument lliurar-nos…
M’oprimiré contra els teus llavis, el teu cos,
et recorreré plenament i amb un tacte infinit
penetraré en tu fonent-nos en un de sol
per romandre així una eternitat.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Només un petó

Autor/a: Carolina Ibac


No més d’un petó,
Per dir-te que t’estimo.
No més d’un petó,
Per dir-te que friso.

Cada frec dels teus llavis al meu bes,
em fan sentir el teu càlid raser,
que m’acull dins un cor bategant,
que salpa cap a la gran mar,
on s’amaguen els amants,
on s’estimen a cada ona,
a cada tempesta,
a la vora.

Només un petó,
tan sols et demano.
Per dur-te sempre
en el record.

Encara que no m’estimis,
regala’m només un petó,
per poder conservar allò
que mai no tindré a prop.

No més d’un petó,
per començar a oblidar-te.
No més d’un petó,

Tan sols…
… un petó.

 

One response to “En els nostres llavis

  1. Jordi Macià

    25 Setembre 2010 at 12:30

    La vida és un petó, alguns diuen que la vida és un tango, també.
    Sempre en volem més, quan tenim un petó en volem dos i després tres…
    Si nosaltres som incapaços de posar-nos els nostre limit, la vida ja se’n encarrega.
    També diuen que no és més ric aquell que té més, sino aquell que sap gaudir del que té. En l’amor passa quelcom semblant…

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: