Enyorança dolça i alegre

Autora: Sònia Giner

* * *

Camino, miro al cel, respiro, tornen records de joventut,
nits d’estiu, de festa major, no és temps perdut.
Any rere any, amors passats, amors amagats,
petons rere el mur, petons entremaliats.

Segueixo caminant i una emoció m’envaeix,
se’m remou l’estómac recordant aquells temps.
Són papallones que tornen a remoure’s
tot veient, reflectits en la lluna plena
tots aquells sentiments.

Mirades, somriures, jocs i molt més
Recordo tots i cadascun dels petons regalats
de les abraçades, de les seves olors i dels seus cabells,
Recordo racons i moments eterns.

Com m’agraden aquestes nits estiuenques,
un somriure immens crida al cel i prega
que no s’esborrin mai aquests moments!!!

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

La col·leccionista de capvespres i records

Autor: Mercè G. Quinquer

Ella era prima i petita.
Els seus ulls semblava que volien observar-ho tot i sempre estaven il·luminats per la càlida llum de la malenconia.
El seu somriure era sincer, igual que les seves llàgrimes, que en lloc d’emboirar la seva mirada, la feien talment neta.
Li agradava passejar allà on la portessin els seus peus, sense premeditar la direcció i sentir el vent fred jugar amb el seu cabell.
No cercava res en concret , però es fixava en tot el que l’envoltava, per si de cas trobava quelcom.
Col·leccionava capvespres i records.
Els capvespres els desava a la seva càmera de fer fotos.
Els records els tancava en petites ampolletes de cristall, com si fossin valuosos perfums.
Els guardava amb molta cura, esperant que al obrir el recipient, el dolç aroma dels records li fessin reviure el moment que ja va passar.
El moment que se’n va anar…
Com un capvespre.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Camino enrere

Autor: Carolina Ibac

Camino enrere, sobre les meves passes, trepitjant la mateixa sorra més abans de l’hora.
Camino i camino per moments endarrerits pel transcurs d’un temps que sembla no tenir fi.
Amb peu ferm, miro de front els errors i amb un somriure els encerts, tot guarda l’aroma del destí.
Foren els amors d’adolescent els que em feren descobrir una sensació sense retorn.

M’aturo i l’horitzó m’acompanya del passat al present, arrossegant el temps.
I és quan veig una papallona que sobrevola el capvespre dels records.
Removent aquelles emocions que trenquen l’ànima en dos.
Tornant a sentir més enllà dels sentits, de tots sis.

Còmplices de mirades i somriures
el record ens lliga per mitjà d’un fil invisible
que a l’hora ens fa esclaus i ens fa lliures
sota aquell cel de sol i de lluna.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Festes de pinya

Autor: Antoni Sacrest

El temps es para i es gronxa,
somriures i joia arreu,
noves il·lusions compartides,
són moments i dies de Festa.
La Major, la més Gran,
la Vila es torna un clam.

Campanes que repiquen
bandes que desfilen i amenitzen,
llums, traques i petards,
balconades farcides de gent,
els carrers a vessar, nens, joves i grans,
ningú fa tard, tothom content.

Capgrossos i Gegantons,
Gegantes i Gegants mudats.
Cuqueferes, Galls i Conills,
Bestiari enllustrat i variat.
Que ballen al só de les gralles.
Menuts i Vells fascinats.

Nits de ball i música,
de rauxa, divertiment i celebració.
Valsos, Pop i Rock & Roll,
amistats i companyies,
màgiques sorpreses i trobades,
de gents inesperades.

Matinades llargues i intenses,
amors sincers, secrets i furtius,
dels primers i dels darrers.
Informals xarrades, disteses i enceses,
de coneguts i gents properes,
sota lluna i estels rialleres.

Festes, goig i alegria,
el temps parat uns dies.
El infants amb els ulls grans.
Els joves és mengen el món.
Els grans amb els ulls humits,
reviuen quan foren petits.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

L’enyor de l’amor mai no mor

Autor: Daniel Ferrer

El temps no s’atura i excita,
exciten les platges nues del passat,
exciten les càlides ones lliures,
el vent de la melangia,
els ulls desperts del demà,
m’excita el pensar en una lluna nova,
en una de vella, com el record de l’enyor.

Mai no mor l’amor que recordem,
tantes passes com fem ens duen a ell,
a aquell enyor franc i pur, melangia.

Dia a dia sentim el frec a frec,
el mim a mim, de cor en cor,
companyia present i passada,
a l’entorn de la platja o la taula,
tot són signes d’una lluita d’estats,
d’edats, de calmes i onatges,
de tendres paisatges,
de paratges difusos,
a la memòria dolça
de la tarda mai closa.

Recordo, ara, tants amors,
que fins veure el teu cor
mai vaig obrir-me -com ara-
a aquest, el meu món, d’amor,
i com un roc, així m’he fet fort,
doncs la dolçor del record
tan sols és al teu lloc,
idíl·lic, màgic i oníric,
al lloc de la teva ànima,
absolts som, de la farsa,
i ara l’amor venç a l’enyor,
amb tu ho tinc tot.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Carta

Autor: Antoni Calisero

No dorm, mentre m’acarones
els cabells, recorde,
recorde classes trencades
pel teu somriure i la vermellor
al meu rostre d’infant,
somnis de tendresa madura
i com passaren els anys,
ebris de matinals estels.

Anys d’amistat compartida,
converses, silencis marcats
per besos tendres i carícies de llum,
unió de cossos de foc i d’ànimes eternes,
de plaers colorits i dolors compartits,
de nits humides i dies clandestins,
any rere any.

De tu, mestra, amiga,
amant i esposa, espere,
abans d’omplir la nit,
un bes incandescent.