RSS

Enyorança dolça i alegre


Autora: Sònia Giner

* * *

Camino, miro al cel, respiro, tornen records de joventut,
nits d’estiu, de festa major, no és temps perdut.
Any rere any, amors passats, amors amagats,
petons rere el mur, petons entremaliats.

Segueixo caminant i una emoció m’envaeix,
se’m remou l’estómac recordant aquells temps.
Són papallones que tornen a remoure’s
tot veient, reflectits en la lluna plena
tots aquells sentiments.

Mirades, somriures, jocs i molt més
Recordo tots i cadascun dels petons regalats
de les abraçades, de les seves olors i dels seus cabells,
Recordo racons i moments eterns.

Com m’agraden aquestes nits estiuenques,
un somriure immens crida al cel i prega
que no s’esborrin mai aquests moments!!!

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

La col·leccionista de capvespres i records

Autor: Mercè G. Quinquer

Ella era prima i petita.
Els seus ulls semblava que volien observar-ho tot i sempre estaven il·luminats per la càlida llum de la malenconia.
El seu somriure era sincer, igual que les seves llàgrimes, que en lloc d’emboirar la seva mirada, la feien talment neta.
Li agradava passejar allà on la portessin els seus peus, sense premeditar la direcció i sentir el vent fred jugar amb el seu cabell.
No cercava res en concret , però es fixava en tot el que l’envoltava, per si de cas trobava quelcom.
Col·leccionava capvespres i records.
Els capvespres els desava a la seva càmera de fer fotos.
Els records els tancava en petites ampolletes de cristall, com si fossin valuosos perfums.
Els guardava amb molta cura, esperant que al obrir el recipient, el dolç aroma dels records li fessin reviure el moment que ja va passar.
El moment que se’n va anar…
Com un capvespre.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Camino enrere

Autor: Carolina Ibac


Camino enrere, sobre les meves passes, trepitjant la mateixa sorra més abans de l’hora.
Camino i camino per moments endarrerits pel transcurs d’un temps que sembla no tenir fi.
Amb peu ferm, miro de front els errors i amb un somriure els encerts, tot guarda l’aroma del destí.
Foren els amors d’adolescent els que em feren descobrir una sensació sense retorn.

M’aturo i l’horitzó m’acompanya del passat al present, arrossegant el temps.
I és quan veig una papallona que sobrevola el capvespre dels records.
Removent aquelles emocions que trenquen l’ànima en dos.
Tornant a sentir més enllà dels sentits, de tots sis.

Còmplices de mirades i somriures
el record ens lliga per mitjà d’un fil invisible
que a l’hora ens fa esclaus i ens fa lliures
sota aquell cel de sol i de lluna.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Festes de pinya

Autor: Antoni Sacrest


El temps es para i es gronxa,
somriures i joia arreu,
noves il·lusions compartides,
són moments i dies de Festa.
La Major, la més Gran,
la Vila es torna un clam.

Campanes que repiquen
bandes que desfilen i amenitzen,
llums, traques i petards,
balconades farcides de gent,
els carrers a vessar, nens, joves i grans,
ningú fa tard, tothom content.

Capgrossos i Gegantons,
Gegantes i Gegants mudats.
Cuqueferes, Galls i Conills,
Bestiari enllustrat i variat.
Que ballen al só de les gralles.
Menuts i Vells fascinats.

Nits de ball i música,
de rauxa, divertiment i celebració.
Valsos, Pop i Rock & Roll,
amistats i companyies,
màgiques sorpreses i trobades,
de gents inesperades.

Matinades llargues i intenses,
amors sincers, secrets i furtius,
dels primers i dels darrers.
Informals xarrades, disteses i enceses,
de coneguts i gents properes,
sota lluna i estels rialleres.

Festes, goig i alegria,
el temps parat uns dies.
El infants amb els ulls grans.
Els joves és mengen el món.
Els grans amb els ulls humits,
reviuen quan foren petits.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

L’enyor de l’amor mai no mor

Autor: Daniel Ferrer

El temps no s’atura i excita,
exciten les platges nues del passat,
exciten les càlides ones lliures,
el vent de la melangia,
els ulls desperts del demà,
m’excita el pensar en una lluna nova,
en una de vella, com el record de l’enyor.

Mai no mor l’amor que recordem,
tantes passes com fem ens duen a ell,
a aquell enyor franc i pur, melangia.

Dia a dia sentim el frec a frec,
el mim a mim, de cor en cor,
companyia present i passada,
a l’entorn de la platja o la taula,
tot són signes d’una lluita d’estats,
d’edats, de calmes i onatges,
de tendres paisatges,
de paratges difusos,
a la memòria dolça
de la tarda mai closa.

Recordo, ara, tants amors,
que fins veure el teu cor
mai vaig obrir-me -com ara-
a aquest, el meu món, d’amor,
i com un roc, així m’he fet fort,
doncs la dolçor del record
tan sols és al teu lloc,
idíl·lic, màgic i oníric,
al lloc de la teva ànima,
absolts som, de la farsa,
i ara l’amor venç a l’enyor,
amb tu ho tinc tot.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Carta

Autor: Antoni Calisero

No dorm, mentre m’acarones
els cabells, recorde,
recorde classes trencades
pel teu somriure i la vermellor
al meu rostre d’infant,
somnis de tendresa madura
i com passaren els anys,
ebris de matinals estels.

Anys d’amistat compartida,
converses, silencis marcats
per besos tendres i carícies de llum,
unió de cossos de foc i d’ànimes eternes,
de plaers colorits i dolors compartits,
de nits humides i dies clandestins,
any rere any.

De tu, mestra, amiga,
amant i esposa, espere,
abans d’omplir la nit,
un bes incandescent.

 

9 responses to “Enyorança dolça i alegre

  1. Mercè

    26 Juliol 2010 at 20:43

    Ella era prima i petita.
    Els seus ulls semblava que volien observar-ho tot i sempre estaven il•luminats per la càlida llum de la malenconia.
    El seu somriure era sincer, igual que les seves llàgrimes, que en lloc de emboirar la seva mirada, la feien talment neta.
    Li agradava passejar allà on la portessin els seus peus, sense premeditar la direcció i sentir el vent fred jugar amb el seu cabell.
    No cercava res en concret , però es fixava en tot el que la envoltava, per si de cas trobava quelcom.
    Col•leccionava capvespres i records.
    Es capvespres el desava a la seva camera de fer fotos.
    Els records els tancava en petites ampolletes de cristall, com si fossin valuosos perfums.
    Els guardava amb molta cura, esperant que al obrir el recipient, el dolç aroma dels records li fessin reviure el moment que ja va passar.
    El moment que se’n va anar…
    Com un capvespre..

     
  2. Sònia Giner

    27 Juliol 2010 at 17:20

    Mercé!!! Increible, gran…i ademés sembla talment que m’hagis descrit amb coneixement i perfecció!!! Quina fluidesa de boniques i certes paraules!

    I com m’agrada deixar-me portar,
    si, allà on els meus peus em guiin,
    allà on la brisa m’empenyi,
    allà on hi hagi armonia, amor
    i sempre, sempre, sempre, un etern somriure.

    Sense buscar, sense impaciència…
    tot arriba quan ha d’arribar.
    Disfrutar de la vida,
    perqué un cop algú te l’ha volgut pendre
    pren protagonisme, més que mai
    per si mateixa,
    la alegria i les ganes de viure!

     
  3. Sònia Giner

    27 Juliol 2010 at 17:23

    Carolina, dolça amiga! a tu ja no et puc dir més….sembla ben bé que som dues ànimes bessones, que haguem caminat de la mà, que haguem compartit experiéncies, plorat i abraçat, suspirat, gemegat…

    Vides paralel.les, destí kàrmic…. qui sap… no se com agraïr-te que hagis sortit al meu encontre en aquest bonic camí que és la vida!

     
    • somniturquesa

      27 Juliol 2010 at 17:27

      Sí, Sònia, m’he quedat de pedra amb les darreres frases que li has escrit a la Mercè. Jo ara valoro la vida més que mai i sembla que d’alguna manera, després dels deu anys del “sense jo”, hagi volgut retornar a l’adolescència i la infantesa, per tal de recuperar l’essència i amb les vostres paraules nues m’hi heu fet viatjar. Gràcies, Sònia! Gràcies Mercè!

       
  4. Imma Guerrero Serra

    27 Juliol 2010 at 18:05

    Com sempre preciós, i el de la Sonia també m’agradat, el teu m’ha esborronat, tens aquest do, de fer aflorar els sentiments, de que amb un poema el visualitzis, i diguis vull llegir-ne mes, felicitats.

     
  5. Mercè

    27 Juliol 2010 at 18:13

    M’han reblat molt els vostres comentaris, de les dues!!!… Sonia aquest final “ S’ha de disfrutar de la vida, perquè algú te l’ha volgut prendre .. uff!!! Hi ha molts paral•lelismes en les vides de la gent, que son com nostres!!!
    Cal renovar-se i omplir-nos d’energia. La vida te tantes etapes!!! Gràcies Sonia, Carolina!!

     
  6. antoni sacrest i llosas

    27 Juliol 2010 at 18:28

    Els tres poemes es complementen i si fossin un puzzle, “les tres peces” encaixarien a la perfecció. Sentits i nus, precioses paraules d’amor, que donen força, esperança, tendresa i estimació per les persones humanes, que com vosaltres, sabeu transmetre els sentiments més profunds i més íntims com un vertader cant a l’amor.

     
  7. Sònia Giner

    28 Juliol 2010 at 19:08

    Antoni, gracies per a les teves paraules…i el teu poema….fantàstic!!! quin ritme i quanta realitat i alegria!!! m’ha encantat!!!

    Daniel, qué dir-te a tu també? ets un crack, junt amb la Carolina, tots dos porteu ja un bon bagatge i rodatge, les paraules surten soles. I si, totalment d’acord… l’amor mai mor en el record.

    Estic contenta, una miqueta més del normal, si hi cab… per haver “trencat el gel” i haver animat a tanta gent a despullar la seva ànima, els seus sentiments.
    I els que encara queden!

    Visca els records, visca l’amor i visca les Festes Majors!!! 😉

     
  8. Roser Padrós

    16 Juny 2014 at 8:19

    Tots plegats sou tan grans.

    Roser

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: