Es prega silenci

Autor: Carlos Cobos (L’estel negre)

* * *

…I algú cridà: SILENCI!
silencis que parlen,
silencis que callen,
silencis que atorguen,
silencis que et fan còmplice.

Silencis que ensordeixen,
silencis que insulten,
silencis que menteixen,
silencis que odien,
silencis que diuen, t’estimo.

Silencis que escridassen,
silencis que canten.
silencis que riuen.
silencis que ploren.
Silenci, que sobren les paraules.

Silencis que dolen,
silencis que curen,
silencis que besen,
silencis que abracen,
Silenci, que els ocells canten.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Cobosfèric

Autor: Jose Ramon Caubet Rovira

Cau silent la paraula nua entre renous perquè no existeix el silenci…tot és so entre partícules vibrants o estels llunyans i en l’aparent silenci batega el cor i la sang circula i quan callem ressona el silenci en l’anell de formes canviants que les paraules no dites van formant junt al soroll general que acarona la clovella de l’ou del que tot neix sense paraules, nuus i cridant en l’aire en commoció…paraula de silenci amic…les aus respiren…;-)

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Silencis

Autor: Antoni Sacrest

La manca de paraules,
la discreció,
la prudència ,
la moderació,
la repressió de sentiments.
Por a parlar o a dir que no… o que sí,
no reclamar,
no respondre,
no queixar-se ni reivindicar,
quan voldríem fer-ho però no ho fem.

La nit tancada al bosc,
la tranquil·litat i la pau,
l’harmonia,
la mar en calma,
quan passeges sol pel barri
i sents com surt el sol,
o sents com s’amaga la lluna.
No dir res perquè no cal,
quan les paraules tot ho esguerren
i el silenci parla sol.

Moure’s sigil·losament,
no fer soroll,
no fer-se veure,
guardar secrets,
també silencis,
estar en silenci,
restar pacientment,
silenciosament,
com a pura estratègia,
per aconseguir quelcom.

Trencar el silenci,
el dia que dius que ja n’hi ha prou,
dir el que penses després de temps,
la rebel·lió que es posa en marxa.
Les sirenes d’ambulàncies,
mecàniques màquines que no paren,
les bombes i els trets després de les treves,
el soroll i les fresses fora de lloc.

La silenciosa mort,
el deixar de bategar,
el cor que s’ha parat,
això que s’ha acabat,
els que pateixen la pèrdua,
els cossos sense vida,
els cementiris,
les cendres que s’enlairen volant.

Silencis de tota mena i color.
També com a preuat amic i encara millor aliat.
Saber callar a temps o simplement quedar-se callat.
Més que res, el silenci és.
Imposat o voluntari i a voltes figurat.
En alguns moments molt adient,
s’escau a la perfecció, és el pertinent.
Encara hem de caminar molt, però,
per saber-nos-ho fer silenciosament,
per funcionar telepàticament.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Soroll

Autor: Carolina Ibac

Silenci trencat,
espatllat, destrossat,
trepitjat, ultratjat,
emmudit, distorsionat,
anul·lat, estirat,
encongit, aparaulat,
perpetuat, intercanviat,
cremat, derruït,
insultat, esternudat,
mancat, volat,
evaporat…

La manca de silenci
abraça el soroll,
els mals de cap,
les veus
esteses i preteses,
els murmuris
a cau d’orella,
els xiuxiueig d’aquells
que no poden callar,
els gemecs
de les flames del foc
que crema el silenci,
la callada general.

Rebombori i eco
a dins el cap
que rebota
com una pilota,
que va i torna,
que no s’acaba mai.

Sonalls i plors
dels que volen créixer.
Cascavells que corren
i salten entre els arbres
i els matolls.

Gats en zel
que miolen
i es mengen
les llengües
dels humans.

Gàbies que engarjolen
aquells que emmudeixen.

El món del soroll,
de les sirenes,
dels clàxons,
del brum-brum
dels cotxes,
el tic-tac
dels rellotges,
el no parar de parlar
dels aparells elèctrics,
cercant sintonia,
cercant la senyal,
cercant la corrent,
mai en contra.

I és la teva veu
la que m’endinsa
en el soroll ordenat,
en el soroll bell,
en l’encanteri de sons
que fan del soroll
una melodia exquisida.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Silenci i soroll, lluna sol i matolls

Autor: Daniel Ferrer

Molla l’aigua de la pluja a la xarxa,
molls els ulls blaus de la mar, calma,
calma i sorolls, matolls i sol, pluja i món.

Molla la grandària i la immensitat de l’univers,
de vers en vers anem cridant al silenci absolut,
pleguen les banyes esperits lliures revolucionaris,
els cabrits, les cabres i els cabrons… Soroll tramen.

Tram a tram, la sorra a la mar, mas a mas, la lluita,
segle a segle, despertar vora les estrelles, segle a segle,
mar a mar, oceà a oceà, gola profunda, cant galopant.

Crits i cants, soroll i silenci, prenyats de segles, mor el mar,
mor el mar, estigma de les hores perdudes al cel tan clar,
mor el mar, llum cegadora del despertar prop del crit cridat.

Silenci i penyora, mar en calma o oceans allà a la mirada,
ara, és ara, només ara, el silenci se’n va corrents pel món,
a la calma no la trenca ni la fada boja ni el destí senzill,
entre les illes de marbre i corall hi ha un crit fet de segles.

Màgia arreu de la calma vessada entre un bes i un altre,
despullant les illes liles entrem a la font de la calma silent,
mentre versa el vent paraules mudes, emmudides pel cel.

Vora les estrelles llanço un gemec que trenca la quietud,
fan l’amor els estels, els astres, la lluna amb el sol de la nit,
les parpelles s’obren a un univers fet de bes i de vers, de vent.

Soroll i silenci, lluna i llum, pedra i paraula, origen o final,
temps o espai, si tots som a un mateix lloc, arreu, enlloc.