La mirada del cavall

Autor: Mercè G. Quinquer

* * *

Somnia amb el son net.
Somnia amb tenir un cavall.
La cal•ligrafia allà torta, escrivint el que desitja, la mirada de front.
Quin miracle si el somni pogués venir de la mirada!
Molts cavalls per cavalcar el somni.
Crineres al vent, selles, brides, trots i galops galopant el somni.
Aquest cavall o és un mul?
Que està en la seva imaginació, no serveix per al somni.
És el principi, la carn, el dibuix d’un somni…
hi ha que submergir-se més en els somnis perquè es facin realitat.
Molts cavalls per muntar aquesta nena i tots els seus somnis als seus lloms.
Lo buit es trenca en no sé sap quina frontera
i no arriba a la retina de qui, encara, té els peus a terra..
omple lo buit amb somnis i més somnis.
Puja als somnis.
El cavall és un somni.
El somni és un cavall.
Galop del cor…

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

La mirada dels animals

Autor: Antoni Sacrest

Cavalls, Gossos, Conills i Gats,
romanen desorientats, perduts, bocabadats,
dels seus inhumans amos i mals companys,
que malmeten el planeta,
on els uns i els altres es fan la punyeta.

Llebres, Perdius, Porcs Senglars i Guineus,
en bruts boscos, incendis forestals arreu,
que no entenen el què passa,
presa de destralers caçadors i pixa-pins,
que els destrossen i assolen les terres.

Pardals, Òlibes, Àligues i Voltors,
revolotegen per sobre de tot,
ho veuen més clar que ningú,
ignorants carallots que no són persones,
món malalt de mort, que fa olor a destrucció.

Balenes, Dofins, Cavallets de Mar i Peixos,
s’enreden, s’ofeguen i moren,
nedant entre munts de brossa, mercuri i marees negres,
quanta merda s’hauran d’empassar?
Inútils mariners i banyistes d’aigua dolça, que no saben respectar.

Lleons, Elefants, Cocodrils i Hienes s’ajuntin,
vingui el dia que les feres es revoltin,
es jalin i es cruspeixin sense pietat, bon àpat, els vagi de gust,
els dèspotes terrenals, dictadors depredadors i fills de la gran puta,
…amb respecte total per totes elles, perquè tots una mica o molt en som…

Han mort Tarsà, la Xita, la Jane i son Fill,
potser tampoc n’eren un bon exemple,
però si més no i malgrat tot,
estaven força més integrats i més posats,
formaven part de la Mare Natura,
eren força més naturals i tenien més respecte i més cura.

Acabarem algun dia amb la merda que ens nega, anul·la i aniquila,
fent d’aquest el nostre món, un cau de porqueria i aquest malson?
Farem quelcom per canviar el rumb?

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Animals racionals, animals emocionals

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

Malgrat tot voldria parlar de l’ànima,
de l’ànima adormida de les emocions,
dels animals emocionals que respiren
tan a prop de nosaltres… Els racionals?

Ens guiem per la raó o pel poder absolt?
Som qui esperaríem ser o tots som morts?
Tenim alguna garantia de seguir vius?
Ser pessimistes ens allunya del ser,
ser optimistes ens apropa al viure.

La mirada del cavall i la del cargol,
a la velocitat de la fera, emocionem,
anem fent esteles a la mar del mirar,
al cavalcar al ritme dels nostres cossos,
som un mos que es menja a poc a poc,
deixa’m dir-te com en som de semblants,
més que irracionals, sou ben bé emocionals,
responeu a la mateixa mirada dels animals,
broteu lliures, al néixer creixeu, peu amb peu,
sou el cel mirat del revés, també, la tendresa,
i de tant en tant res és ben bé com abans era,
doncs teniu la fera dins vostre, com nosaltres,
la mirada de cada animal és una bona senyal,
que mai no estarem sols, sempre en comunió,
amb la munió d’espermatozous que neixen de nou.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Entre

Autora: Carolina Ibac

Entre la vigília i el somni,
desperto a la pau
costi el que costi.

Entre la son i el cansament,
corro cap a la sortida
apoteòsicament.

Entre badar i estar atent,
romanc ben quiet
guaitant el gran pet.

Entre la teva i la meva mirada,
hi ha un glaçó de gel
que enfreda i escalfa
el teu tros de cel.

Entre la vida i la mort,
camino sobre la corda fluixa
mig recte, mig tort.

Entre els entres i els surts,
veig la terra absurda
i un temps massa curt.

Entro a l’entre entretant
i quedo allà per sempre.