La nuesa del meu ser

Autor: Cristina Sainz i Viñes

* * *

Quan et sentis abatut,
quan el món et sembli un caos,
quan vulguis fugir del tot,
qualsevol nit estira’t a la gespa,
sol, nu, mirant la lluna i els estels.
Retrobaràs la bellesa,
el temps es detindrà,
els problemes s’esvairan per uns instants,
només tu i la nit,
tot el demés no existeix.

I te n’adonaràs,
que tot allò que et preocupa,
no té lloc en aquest espai,
l’espai de la vida,
l’espai de la natura,
no pas l’espai adulterat creat pels homes,
ple d’estrès, de consumisme i d’hipoteques.
Et trobaràs a tu mateix,
la teva essència, aquella a la que poca gent importa, malauradament.

Agafa força, respira profundament,
i no oblidis,
que en aquesta vida el que importa ets tu,
sense tu, tu no existiries,
tu ets el més important,
estima’t, cuida’t,
estima la natura,
els boscos a a la tardor,
les muntanyes nevades a l’hivern,
les flors a la primavera,
el sol a l’estiu…
I recorda sempre,
que si tu no t’estimes,
si tu no et valores,
si tu no et cuides,
ningú no ho farà per tu.