(sense títol)

Autora: Noemí Serra

* * *

Enllà en la nit -agonia.
presó, tancament, finestra.
Veig un mur dintre meu -als meus ulls-.
Obscur -a la meva destra-,
de mi -com el meu espill-.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

(Sense nom)

Autor: Daniel Ferrer

Presó a cegues a l’habitació,
no surto de l’habitacle mental,
tot és negror aquí dins, dintre,
allà fora, al món, no és millor,
és un jardí de la mateixa presó.

Això sí, diuen que hi ha llibertat,
que tots som ben lliures a la mar,
serà que junts dormim l’encant
d’imaginar un interior/exterior…

…sense cadenes, lligams, tancats…

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

(Sense paraules)

Autor: Carolina Ibac

Veig el món
en un segon,
al meu entorn,
girant tot sol.

I quedo muda
i paralitzada per la por,
del que veuen els meus ulls cecs,
del que mai podré fer-hi res.

Les injustícies em trenquen l’ànima en dos.
Una de les parts se la cruspeix un gos.
L’altra me la pispa un bavós.

I quedo sense ànima, sense paraules,
quedo estesa sobre la gespa negra,
quedo sense quedar-me res a dins ni a fora,
quedo amb el cor cru a la mà esquerra,
quedo sense tu, quan te n’has anat fa temps, d’hora.

I sola, em despullo del cos i desapareixo en el no res,
fonent-me en una eternitat no existent.
diluint-me en el no sentir mai més.

La sal surt per la finestra
i la cal obre totes les portes.
Sense mi, ara ja tot és altra història.