Surto cap a tu …

Autor: Daniel Ferrer Esteban

* * *

Avui tornarem a sentir-nos frec a frec, avui tornarem a la cala dels somnis, al nostre cau, avui tornarem al nostre niu, avui un s’obra una altre cop la porta del nostre desig, avui és un gran dia i no vull passar-lo sense tu, avui et besaré com mai abans, avui seràs meva, fins l’eternitat, avui t’estimo com mai no t’he estimat, avui travessaré el mar per tornar al teu costat, avui estarem junts, de nou, per fi. Tant t’he enyorat com tant n’estic d’enamorat, avui la tendresa romandrà damunt del nostre cos, del nostre cos, avui, amor meu, el cel s’obre al nostre pas.

El teu cor és la meva mar, la meva mà. Fins ara, ja queda menys, fins ara, amor meu, l’estima ens vessa per tot arreu… Surto cap a tu…

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Ja queda menys, amor

Autor: Carolina Ibac

Asseguda en aquella cadira de fusta, que grinyola com ho fa el foc a la seva llar, observo a través de la finestra, com s’abracen aquell noi i aquella noia… com si fos la primera vegada, com si fos l’última. La pluja es barreja amb les llàgrimes de les seves cares. Potser són d’alegria, potser ho són de pena. Els seus llavis comparteixen un mateix bes, acer fos i ben calent, que els uneix per sempre més. Seran conscients del què tenen? Seran conscients del què perden? Jo, des de la distància i la soledat els envejo i gaudeixo en tercera persona de la seva joia. Els meus cabells blancs, les arrugues de la meva pell, la dificultat dels meus moviments em recorden que el temps que em queda de vida s’escurça minut a minut, apropant-me cada cop més a tu. Te’n vas anar i t’emportares el meu amor i des de llavors he viscut només per abraçar el dia que em dugui a tu. Ja queda menys, amor. Aviat sortiré cap a tu.