Tempesta d’estiu

Autor: Antoni Sacrest

* * *

Xàfec bell i magistral,
plou a dojo, tot es mou,
llamps i trons,
tentinejar constant,
fort vent en espiral,
aigua a bots i barrals.

Els ocells s’han amagat,
els seus nius s’han anegat,
ja no canten ni piulen,
potser estiguin espantats,
s’han quedat tots ben callats.

El nivell de l’aigua puja i puja,
plou molt sobre mullat,
tolls d’aigua arreu,
arbres enxopats,
pel vent regirats,
olors d’humitat i terra barrejats.

Gotellots a contrallum,
denses cortines d’aigua,
amb la que cau no valen paraigües,
n’és tanta la densitat,
que no es veu a un pam de nas.

Cel negre, ni gota de llum,
sembla que sigui molt tard,
però tot just és entrada la tarda,
plou però molt que plou,
al cel es dibuixa un llamp,
la tempesta que no es mou.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

El plor de cada estel

Autora: Carolina Ibac

Rellisquen les llàgrimes,
lentament, pel finestral,
cauen com gotes,
que mai no tornen,
s’emporten les penes,
netegen la merda.

Rierols que llisquen
vora la vorera,
de carrers molls,
de poblats folls,
on el silenci parla
nu de mots.

L’aigua mai no és la mateixa,
se’n va però ve una altra,
mai no va enrere,
tot ho enterra.
Dilueix les essències,
per fer-les més properes,
suaus, de colors pastels,
dolces aquarel·les.

Rere la finestra,
ulls de mel albiren la tempesta,
mentre la ment esbossa el quadre,
que serà pintat amb cada llàgrima,
renaixent un cop més l’ànima.

La foscor dels trons recorden la por,
els llampecs rondinaires clamen la llum,
tot fent flaixos instantanis,
fotos del record, ben lluny.

Tot es dibuixa al cel,
i es projecta carrer a carrer,
amb el plor de cada estel.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Un cos, una forma

Autora: Mercè G. Quinquer

Que arriba un dia. De vegades el que ve és temps.
De vegades és aigua, pluja d’estiu.
Arrossegant-nos. O aquest camí de mai acabar.
La manera de creure que encara passa, és tancant bé els ulls.
I que els teus somnis em tornin. I obrir-los poc a poc.
Més amunt. Així, amb la música o el silenci, en un focus confús.
I si no estic per veure’t riure i no estic per veure’t creure
I no estic per veure’t perdre, ni plorar, ni córrer. Aleshores no sé.
El terra. Arrossegant-nos. De vegades el que ve solament és la espera.
I el res que inunda. A fora hi ha un ritme.
Un crit de gotes que sonen amb pluja.
L’aire. I et crida també a que vinguis amb el pròxim tro.
Que colpegis aquella porta xopa. Que colpegis.
I que arribis sense més. I aquí davant em veig.
Caminant mentre t’espero. Un pas mes.
Sense saber ben bé on anar.
El terra. Arrossegant-me. Si dono un pas a buscar-te.
Si pujo. Si em quedo aquí quieta.
Si em mullo. Si t’espero. Si algun dia vindràs.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Plou

Autora: Jordi Serra

Cau riallera la tempesta.
Mentrestant, la flor
li augura un bon desig,
que la mulli.

I al vespre, si és calorós,
les gotes li donaran el bes,
que tant espera,
mentre les herbes
envejaran tant de color
i es consolaran mirant
com cau, ara, trista la tempesta,
fet fora el sol.

S’apodera el cel només de núvols.
Llavors s’adorm la llebre i el senglar.
Tornarà, però, a despertar-se…
… amb el cel clar.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Tempesta

Autora: Noemí Serra

El sol és més clar quan plou,
rentat pels núvols; carícies
d’acer: grillons i un jou…
La brillantor més efímera.
La terra molla respira,
la gratitud natural.
Eleva el cap i sospira
a l’emanació de Pau.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Cau la pluja dins el cau

Autor: Daniel Ferrer

Cau la pluja dins el cau
i jo no tinc res a dir-te.

Cau la pluja dins el cau
i ja he oblidat el teu cos.

Cau la pluja dins el cor,
cau sense fer cap soroll.

Cau i plora, la pluja molla,
mulla les parpelles lunars.

Cau arreu la pluja d’estels,
mentre vertebres aquest cel.

Il·lumines els astres, mirant-me,
i la pluja tot ho sincera, a tu, a mi.

Al cau hi plou, cauen gotes com llàgrimes,
la felicitat és de tots els hostes, tothom hi cap.

Cau al cau, pluja d’estels, de llàgrimes de diamants,
plou i no hi ha llàgrimes de tristor, tot és brillantor.

Brolla, brota, brollen fonts amb la pluja del primer dia,
mai més morirem si no és per sentir la fina harmonia.