RSS

La mestressa del cau

Només una ànima nua que cerca la puresa en aquelles paraules que transmeten la tendresa de ser estimat, d’estimar i deixar que estimin a una altra via. Les meves passes les guia el cor, a voltes impulsiu i irracional, d’altres reflexiu i analític. La ment sempre ens acompanya i ens ajuda a millorar les emocions de vegades autodestructives.

Només sé que no sé res. Només sé que no escric més que paraules dictades pels meus sentiments nus. Només sé que seré feliç si tu ets feliç llegint aquest raconet d’inquietuds que esperen saltar els murs i no ser esclafats com paraules a la paret.

Llegiu i comenteu amb llibertat i amor, l’únic camí de l’ésser humà per assolir la pau i la felicitat.

Un gat morí per ser massa curiós… 🙂 Us convido a que navegueu amb rems o sense deixant-vos endur per les ones de les cales de la cova de les paraules nues i arribareu a saber més sobre mi.

 

Carolina Ibac Verdaguer

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

És clau pel cau…

Les respostes poètiques al cau corren de la mà d’en Daniel Ferrer i Esteban, una ànima inquieta que es passeja pel cau com si fos casa seva, deixant fluir els versos amb la força del camaleó que s’adapta al paisatge i al paratge dels poemes, que juga amb el foc de la mitja lluna, que vertebra paraules nues perquè tots/es aquells/es que passeu pel cau hi trobeu encara més línies, producte directe de la comunicació amb la mestressa, que versa per a tots/es nosaltres, amb la tendresa i l’estima com a bandera turquesa dels somnis que juguen amb les ones de la platja alliberada, onírica i màgica.

És clau pel cau perquè en ell també radiquen les ones que vessen els seus llavis a la sorra daurada del darrer alè, del primer. És clau perquè, just un any després de trobar-nos prop de la platja dels desitjos, un 10 de juliol, com el naixement d’aquesta pàgina va donar un bon cop de mà a aquest part.

Per la part que ens toca… Gaudiu-ho plenament!

 

10 responses to “La mestressa del cau

  1. Sònia

    10 Juliol 2010 at 13:05

    Un honor, un plaer despullar-me, despullar la meva ànima, lluir la meva pell daurada per el reflexe de l’àmbar, de la mel i dels teus cabells…

    Sense presses, sense presions i sense opresió, sense compromís…perqué tants i tants poguem dir la nostra, poguem estimar i ésser estimats….tot és llum, tot és puresa….alliberem-nos i mostrem la realitat, la nostra realitat.

    Carolina, m’encanta aquesta idea….pots comtar amb mi….sempre que el cor m’ho demani, sempre que el temps m’ho permeti… evidenment hi han altres prioritats….però tu i els teus sentiments formen part important del meu taulell emocional, de la meva agenda de la felicitat!!!!

    Petons mill!!!

    Sònia

     
    • somniturquesa

      11 Juliol 2010 at 22:21

      L’honor és meu, Sònia. Tens un coixí brodat amb el teu nom, per a seure dins aquest cau, on tots els cauers i caueres proven dia a dia de ser millors, sempre cercant la transparència d’estimar amb l’única cosa que es pot estimar: el cor.

       
  2. Jaume

    10 Juliol 2010 at 21:44

    Estimada Carolina,

    No sé si t’enrecordaras de mi, sóc en Jaume, i he rebut el teu missatge de Revolució Turquesa. Al igual que tu, també tinc el meu grup agosart d’il·lusions i passions per l’amor a l’art. Aquest amor pur, i ple de sentiments que com molt bé dius tu, és mostrat per la nostra ànima. Doncs és la puresa i la nuesa de l’ànima el que persones que de veritat valen la pena poden descubrir en altres. Malauradament i per fortuna, al haver-hi tantes persones al món que només pensen en benefici personal, diners, corrupció, dolor, plors i tristesa, gent com tu que de veritat busca una diferencia, llueix una llum molt brillant que no s’apaga, un foc que mai s’extingueix perquè té vida pròpia, la que l’art li dona.

    Jo també tinc el meu grup, i sé el que costa i molt més amb la meva edat, sóc molt petitonet x’D. Per això mateix vull que sàpigues que també estimo la poesia, inspiració de la cual més n’estic enamorat, aquesta i la inspiració de les novel·les que tant costa crear. I per aquests motius et dic que pots apuntar-me al nom d’aquests bohemis nous artistes que s’uneixen en aquesta nova cova de les meravelles. Per això, podràs disposar de mi per qualsevol cosa, i intentaré ajudar-te en el que faci falta.

    M’ha encantat la teva forma d’expresar com ets, i no perquè siguis especial, que tots sabem donat que es nota, que ho ets, més bé per la forma de dir-ho. Com ha dit la nostra companya Sonia, també utilitzo les mateixes paraules, tot un honor poder formar part d’això i alhora us convido a visitar la meva web i el meu grup d’art. De moment es diu Renacimiento Literario, però m’agradaria ampliar els limits, que ja ho estic intentant, a altres formes d’art, com la pintura, fotografía, etc.

    Moltes gracies per llegir-me de tota manera i també gracies per avisar-me i espero que aquest projecte pugi endavant ^.^

    Molts petonets i una abraçada, cuida’t.

    Jaume

     
    • somniturquesa

      11 Juliol 2010 at 22:23

      Estimat Jaume,

      He entrat al vostre bloc i sembla un projecte molt interessant. Podeu comptar amb mi. Espero les vostres visites al cau, on prendrem un te d’herbes del bosc de tant en tant. Gràcies per les teves paraules, Jaume.

       
      • Jaume

        11 Juliol 2010 at 22:26

        Estimada Carolina,

        Gracies per contestar-me i merci per l’oferiment, amb el grup també anem fent quedades, quan es pot, a Barcelona i en persona i estaria encantat de que vinguesis. No sempre ve tothom perquè som un grup molt divers en edad sobretot, i per tant no tots tenim facilitats per moure’ns, però de tota manera, quedes invitada a la pròxima reunió.

        Una abraçada afectuosa,

        Jaume

         
      • somniturquesa

        11 Juliol 2010 at 23:18

        Hi assistiré encantada 🙂

         
      • omar valcarcel lozano

        28 Juliol 2010 at 7:09

        hola carolina, soc l´omar, aquesta paguina me esta enganxant fort, es molt bona, feia molt de temps que no, no se explicarte amb paraulas, en fi que es de les millors planas que eh vist. un peto molt fort per a tu y tots els cauers

         
  3. María de la Peña

    15 Juliol 2010 at 16:08

    Querida Carolina, tienes una mente tan clarividente y maravillosa, que yo solo puedo decirte que gracias por tus palabras, tus poemas llenos de amor y dulzura, seguro que eres así o al menos yo me lo imagino.
    Te leo siempre, pero yo no tengo la claridad mental para expresar lo que pienso. Solo se decirte AMOR, AMISTAD

     
  4. Mercè

    26 Juliol 2010 at 8:53

    Deixar fluir el que sens i com ho sens, amb paraules tan boniques com les teves, que deixen intuir que ets una persona molt especial. Gràcies per convidar-me a compartir aquest moments íntims, de sentiments, fets paraules.

     

Deixa una resposta a Mercè Cancel·la la resposta