RSS

A cau d’orella

A cau d’orella, enllaço les paraules per dir-te que t’estimo.
A cau d’orella, et xiuxiuejo secrets i enigmes de la vida.
A cau d’orella, frego amb els meus llavis la teva frisa.
A cau d’orella, remoc les teves entranyes tan vives.
A cau d’orella, tremoles feliç, felí i febril al sentir-me.
A cau d’orella, al costat, abraçant les nostres estimes.
A cau d’orella, els teus jeroglífics eclèctics m’arriben.
A cau d’orella, el vent que surt de la teva gola és brisa.
A cau d’orella, les teves lletres recorren la meva pell fina.
A cau d’orella, et sento cuidada per tu com l’hort que cultives.
A cau d’orella, em fas somniar en el sol, en la lluna, en la llunyania.
A cau d’orella, em fas sentir com la princesa dels contes de tota la vida.
A cau d’orella, no valen els pols negatius, obscurs, ferotges, malignes.
A cau d’orella, t’escolto pacient i atenta pels teus sons, encuriosida.

A cau d’orella, de llavis, de melic, de cervell, d’ànima i de ventre.

A cau d’orella, sempre.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

A cau de ment i d’ulls

Autor: Daniel Eduard Ferrer i Esteban

A cau de ment i d’ulls, indult per a l’adult que ara tremola,
dins la mola que fan els instints, amb paciència i dolçor,
s’encaminen cap a les mines dels sentiments, cap a l’era,
amb la pols dels corriols de terra, a cau de ment, d’ulls.
T’ho recito entre el tercer i el primer dels ulls de la ment,
és un sentiment que em crema l’ànima viva i tan antiga,
vida meva, no hi ha més futur al món si no sóc amb tu.

A cau de llavis, d’orelles, dins el cau de les més belles estrelles,
t’enyoro, et cerco, t’acompanyo, d’any en any, companya meva,
que sense tu ja no sóc jo ni mai més seré aquell qui era, molt abans,
abans que despulléssis les teves passes jo era el camí que et portava,
d’aquella mà, a cau de somnis, de joia, de dies, a cau de la mateixa vida.

I ara en som dos, fem el corriol amb petjades tan viscudes com liles,
de colors variats i de tempestes a l’ull mental de la primera ensenya,
que el far que ens guia és un corriol fet de somnriues, el nostre destí.

Construïm junts, a cau de ment, d’ulls, de sentiment, tan profunds,
el sentit que tenen les dolces harmonies, tant de dia com de mitjanit.

Les bruixes són bruíxoles per sentir-nos, ben endins, a cau de ment, d’ulls.

 

One response to “A cau d’orella

  1. Noemí

    29 Juliol 2010 at 5:28

    La poesia és una mena de xiuxiueig que l’ànima dicta al cor i les mans escriuen, no creus?

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: