Els retrets fora el cau

Un any, ple de dies i instants.
Un any, ple de vivències i experiències.
Un any, ple d’il•lusions i encants.
Un any, ple de decepcions i rareses.

Un any que enceta un de nou
Celebrant el nostre amor
Màgic, incondicional, sincer i fort.

Un any, alimentat per molts moments,
que tornen del passat al present
en forma de retrets.

Un any, de destrucció i construcció,
de fura boja del desig foll,
dels cossos, les ànimes i un sol cor.

Un any, que queda enrere
en el millor dels records,
en el millor dels pretextes,
bressolant futures estrelles
La teva i la meva.

Avui fem l’any
d’una intermitència
que recorda el batec del cor
que s’atura i avança com un semàfor tricolor.

Color verd, via lliure a l’esperança,
a un nou any ple de somnis i bagatge.

J
U
N
T
S

Plegats, plegant el patiment, plegades les nostres mans al vent.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Un any a les teves mans

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

Celebrant, agafats de la mà, dels braços, ara,
ha passat un any i ens estimem més que mai.
Al teu costat, llepant el dia a dia, i de nit…
ja saps, cada jorn serà un nou demà plegats.
El futur l’escrivim ràpidament i sense pauses,
si ens aturem que sigui per agafar aire, màgia.
Et veig oberta, les teves portes són la drecera,
el camí que fem plegats és carregat de tendresa.
Passarà un any més, un altre, un de nou i serem vells,
i bells, i serens, i la pell farcida d’estels daurats com el sol.
Un any a les teves mans i mai no voldria desertar, no ho farem,
mai no desertarem, amb només escletxes i és per entrar la llum.
Mulla els meus llavis amb els teus que som fidels a cada estel,
despulla la meva ànima de mel a la teva cova dels sentiments.
Un cop oberts els porticons del poble coster i germà,
pren el meu cervell, el meu interior, la meva mà.
Previsibles no ho serem mai, mai, mai,
i amb tu sóc un ésser estimat.

No hi haurà lloc a ningú més,
és una declaració de principis.

Principals són les ombres que fas,
em quedo al replà observant-te, nua.
Les teves corbes sinuoses em duen de cap,
em torno boig de com t’estimo, t’estimaré i t’he estimat.
La meva bogeria és al teu cor de fada antiga, de sirena en un altre vida,
m’exciten les teves escames, les teves aletes, la teva cua de peix marí.
M’encens amb la força desbocada, entre els teus llavis, m’omples la boca,
el teu cor el conec tant que no sembla pas que haguem fet un any.