RSS

Encaixant moments distants al cau

Sota la distància propera dels nostres cors,
jeu l’amor incondicional i boig,
per la teva, meva, nostra felicitat,
que arribarà mim a mim, frec a frec,
acaronant la veritat.

Els entrebancs són constants,
però més contant és la nostra tossudesa,
per saltar cada mur amb empenta…
… junts, amb les mans abraçades.

La calor sua per la paret de pedra del cau.
llàgrimes de sal que desemboquen a la mar,
d’unes estances nues i turqueses de pau,
regalimen les esferes sagnants d’art.

Trobades trobades a la realitat dels cables,
endolls que ens endollen les ànimes,
que les emboliquen irreversibles,
que les enreden en nusos invisibles.

Lligats eternament per la tendresa

La deessa tendra et detendrà
davant el meu cor
allunyant la foscor
estenent l’amor.

arreu…

Quedarem allà,
per sempre més.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Enyoro el teu cor

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

 

Enyoro el cos, l’essència.
Enyoro el teu cor, presència.
Enyoro el vent que acariciava
els teus cabells, quan m’estimes,
tot pren forma clara, enyor al cau.

I caic, caic com no havia caigut mai,
m’agafes, em tens, no desertarem,
el cau és el nostre raser, ben junts.
 
I m’agafo al sentiment que tinc,
sentiment de no perdre’t, mai,
sentiment sense patiments,
dolços instants presents.
 
Enyoro l’aire, ben viu,
et sento, malgrat la mar,
malgrat el meu cant sec,
cec quedo sense els teus ulls,
moll moro sense la claror del cor,
d’aquest cor que enyoro com a l’amor,
quan no hi ets alguna cosa dins de mi mor.
 
Penjarem de les parets del cau uns quadres,
aquarel·les que regalimaran les portes,
ben obertes, com les finestres,
que hi entri el sol matiner,
el vent de llevant, el cant,
la tendresa infinita que et tinc,
pels segles dels segles, sempre junts,
eternament guarirem les passes, amor meu.

 

One response to “Encaixant moments distants al cau

  1. Dala Català

    24 Setembre 2010 at 15:01

    Hola Carolina!!

    Avui he descobert el teu Cau de les Paraules Nues, m’ha agradat, he intentat enviar-te una poesia, no sé si t’haurà arribat, es diu “Travelling Lady”, m’encantaria que la publiquessis. Comprovo que aquest és el vostre niu d’amor, fet a quatre mans amb en Daniel, inspirat per una passió naixent, l’amor que omple la vida de motius i el pensament de colors vius.

    Enhorabona a tots dos. Desprès d’haver-vos conegut diumenge, el 19 de setembre serà una data per recordar, m’agradeu perquè us doneu plenament en el primer somriure i sembla com si ens coneixessim de vides passades, de fet, portem molt de temps enviant els nostres pensaments poètics a l’univers i potser des d’allà ens hem connectat en aquesta vida terrena i material on costa tant forjar-se una identitat i és tan fàcil perdre-la o que te la facin perdre. No sé si estic en l’indret adequat per enviar-te col·laboracions, però confio en que em facis saber el camí correcte per venir a passar, de tant en tant, alguna estona poètica tots junts.

    Moltes abraçades

    Dala

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: