Infiltrat en el cau

Tens la clau del cau,
i tanquem les portes, tortes.

Tens la pell ben suau,
que acaricio tota, tota, tota.

Tens les sis cares del dau,
i totes les respostes són bones.

Tens les paraules de les aus,
mentre dolçament volen.

Tens la disfressa d’un babau,
que despista i esborrona.

Tens la màgia del gripau,
que en príncep mai no es torna.

Tens les butxaques buides de centaus,
però l’ànima és plena i ben tova.

Tens a les teves mans la meva pau,
per abraçar-me totes les ones.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Quan em mires, entro

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

Al mirar-me, entro, no tinc més món,
no tinc més nord, més llavor, dins teu.

Aleshores guaita el seguit d’estels,
som polissons navegant, arreu del cau.

Entro, m’infiltro, sense esperar res més,
només un niu, un lloc, un indret, al teu cor.

Paraules nues i mots despullats, ens estimem,
ens volem, i volem, del tot alliberats, ja nats.

Naixement de cor, de ment, d’ulls, sentit ardent,
el del vent de ponent, s’alça amb el silenci fervent.

Al mirar-me, entro, infinit de nit, blau als somnis,
turqueses són les cales de les mirades netes.

Penetro al teu cor, com al teu cos,
gosadia de les hores pures.

De les nits diürnes, lluna,
dels dies nocturns, un nou sol.

Infiltrat a l’amagatall de l’ahir,
el vers darrer ja vola ben dolç.

Passen pel cau mirades estimades,
també éssers d’altres galàxies.

I el reflex del teu mirar és el demà,
cerco un raser al caliu de la teva mà.

Paraules triades a l’atzar dels segons,
en mil·mil·lèsimes som capaços de tot.

Arribem arreu amb la força del gest.