La closca del cau

L’exterior és ple de feres.
Aprofiten la foscor per caçar.
Les víctimes no volen ser preses.
La por nerviosa no para de bategar.
Depredadors sense escrúpols esperen
que la pluja mulli les flames que espeteguen.

I tenim sort de tenir-nos, al costat.
Mentre jo dormo, tu vigiles.
El nostre raser d’estima
s’alça poderós,
fort, dins la closca,
sempre a la guait, a punt d’escapar,
abans que caigui la nit més fosca.

La selva és a fora.
Els salvatges oloren la sang,
afamats i expectants, com llops,
ens ensenyen les seves potes
a través de la porta.

Les nostres ànimes confiades
obren les portes de bat a bat,
deixant lliure l’entrada,
a un cau predestinat.

Serà el que hagi de ser,
per molt que desitgem,
sempre toparem
amb els mals moments,
que units, sempre, superarem.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Felins i canins, al cau de l’udol

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

Felicitat felina i canina als boscos,
tendresa compartida sense pors,
llops ferotges foragiten males ànimes,
males feres que s’ofenen per l’esquena,
que els hi donem amb traça antiga i ingènua,
tant nua com la nena i el nen que duem tant endins,
en una primera infantesa, esguardant el cau de la guerra.

A fora sempre hi ha qui malfia, qui enganya, qui no s’apanya,
hi ha gent estranya, desconfiada, que fa del món una farsa,
amb tu vull ser llum molla quan la mar ve a trobar-nos,
ser feliços i no cal menjar anissos per fer caliu al cau,
per fer estiu a les platges turqueses, en somnis,
doncs no hi ha lloc a dobles jocs, intencions.

Tot clar com l’aigua cristallina que ens ve a cercar,
tot és una lluita versada d’ulls oberts a la mar blanca,
que marca les teves nines blaves, d’infantesa de fera,
ferotges són les ungles de la nit amb l’ull a fora,
ens abracem amb les branques desfullades,
que són els braços de la nostra xarxa,
quan pesquem mirades estranyes,
tant predeterminades, foranies,
predestinades, al cau obert,
sense calma ni pressa per res,
les ànimes tèrboles es tanquen la porta,
les ànimes preses mai més renaixeran.

Udolem amb força, hi ha moltes ànimes a despertar,
ens udola la lluna, la nostra ànima es desvetllarà.