RSS

Moments cauòtics


Les distàncies mil·limètriques entonen un clam,
tot fent saber la possessió de l’espai,
que no ens separa ni un sol segon,
ni a temps ni a cap dimensió.

L’enrenou …
es mou tot sol.
Sense res de nou,
cal pujar el pujol.

I per fi…
assolir el cim
d’una idea,
que no ens turmenta.

F l u ï d e s a
Deessa del fluid

La dificultat ens fa la guitza,
ens enreda entre paranys.
-no a la vista-
Cecs,
però no secs,
trobem a les palpentes,
allò que tu i jo sabem.

Els secrets, de la por honesta,
s’ensorren al test de la ginesta,
per a camuflar una gesta,
per a celebrar una festa.

Xino-xano, anem fent…
sense més pressa
que la paciència.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Cauòtics i cauòtiques dins el cau

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

Mil•limètriques mètriques esteses a la teva pell,
el vers darrer vola dolç al cau de la màgica llum,
quan mullo els llavis amb un paisatge futur, pau,
instant, present, radiant, farcint de tendresa el cau,
el sot, ple de mots, d’un passat afanyat a ser realitat,
present i futur, a les ales lliures, en constant estat pur.

Passen les imatges al jardí d’una ciència ficció visionada,
Les ales de dins del cau les fan les fades mecàniques,
Amb mecanismes naturals que ens ensenyen a ser.

I som raser, i no ens manca pas res, som com volem,
Volem arreu de les illes lliures, tant llatines,
Dins dels llibres lliures, tant antics.

Cauòtics i cauòtiques cauen,
Dins el cau de les mirades,
Som on som, de soc-arrel,
I les màquines són humanes.

Quan manipulem la tripulació,
Com ho fa cada paraula escrita,
Tot són mecanismes agònics,
Anem forjant, sense missa ni secta,
Doncs són lliures els ventalls de la resta,
Quan endevinem mirades vessades, ben versades.

Arribem arreu, dolça harmonia, arribem arreu, nimfa amiga.

Moments cauòtics

Les distàncies mil·limètriques entonen un clam,

tot fent saber la possessió de l’espai,

que no ens separa ni un sol segon,

ni a temps ni a cap dimensió.

L’enrenou …

es mou tot sol.

Sense res de nou,

cal pujar el pujol.

I per fi…

assolir el cim

d’una idea,

que no ens turmenta.

F l u ï d e s a

Deessa del fluid

La dificultat ens fa la guitza,

ens enreda entre paranys.

-no a la vista-

Cecs,

però no secs,

trobem a les palpentes,

allò que tu i jo sabem.

Els secrets, de la por honesta,

s’ensorren al test de la ginesta,

per a camuflar una gesta,

per a celebrar una festa.

Xino-xano, anem fent…

sense més pressa

que la paciència.

 

One response to “Moments cauòtics

  1. Jaumetria

    15 Juliol 2010 at 18:04

    Moltes gràcies
    Carolina
    Per la teva poesia

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: