Rentant els plats al cau

Forquilles i culleres,
ganivets i plats,
gots i draps…
Tot brut a rentar.

Les estones amb caliu,
ara, deixen el niu,
per afrontar de nou,
on deixar l’ou.

I totes les gallines ponen.
I tot és sembrat de tu,
sota les brunes estores,
allà on no hi cap el fum.

El sot dels pardals
rep els errors,
per tal de lliurar
una nova oportunitat

a l’….

a m o r

És cantat el que sento per tu.
I tu ho saps, més enllà del subconscient,
que parla amb els sentits de les mirades,
amb el desgavell dels trons i els llampecs,
foragitant la calamarsa…
a tots els porus de la nostra pell.

La tribu ens posa normes incompreses,
que protegeixen el sentit comú,
un seny que hem perdut…
Pures bestieses…
… desfetes.

Som bojos d’amor.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

La vaixella restà allà

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

La vaixella restà allà, bruta,
els plats dins el cau prohibit,
pels ulls que no senten ni veuen,
per les boques que no beuen,
per les nits sense foscor.

He passat muntanyes,
he anat passant prats,
rius i rierols, mars,
he marxat, volant.

Floto per les aigües,
un despertar màgic,
miro els ulls de la calma,
el passar darrera la finestra,
ara que llevo les àncores,
que arribo a la cova, al niu.

A l’estiu la cuca fera viu,
al juliol celebrem el vol,
el primer plegats,
lluny dels plats.

I no som estranys,
som el dia amant,
tots dos, estimant,
tant la tarda
com el diamant.

Dinem, sopem,
sort en tindrem,
passin els anys,
sempre amb vaixella,
sempre amb les mans,
tant és, tant se val.

Forquilles i plats,
tot ja és rentat,
dins el cau,
resto bocabadat.

La vaixella restà allà

La vaixella restà allà, bruta,

els plats dins el cau prohibit,

pels ulls que no senten ni veuen,

per les boques que no beuen,

per les nits sense foscor.

He passat muntanyes,

he anat passant prats,

rius i rierols, mars,

he marxat, volant.

Floto per les aigües,

un despertar màgic,

miro els ulls de la calma,

el passar darrera la finestra,

ara que llevo les àncores,

que arribo a la cova, al niu.

A l’estiu la cuca fera viu,

al juliol celebrem el vol,

el primer plegats,

lluny dels plats.

I no som estranys,

som el dia amant,

tots dos, estimant,

tant la tarda

com el diamant.

Dinem, sopem,

sort en tindrem,

passin els anys,

sempre amb vaixella,

sempre amb les mans,

tant és, tant se val.

Forquilles i plats,

tot ja és rentat,

dins el cau,

resto bocabadat.