El cau profund i fosc

Autor nu i redimensionat:

– Sindi Viz Tasis –

Ja fa temps que estic al cau.
Tant temps que he perdut,
poc a poc la relació de temps.
És un cau infinit i fosc.
Si fos capaç de ser valent,
Intentaria arribar a dalt.
Però cada vegada torno a caure.
Dins només la buidor mental,
incapaç de superar la por.
La por que em lliga a ell.
Vàries vegades he intentat,
treure el cap amunt de tot,
i veure la llum de la vida.
Sempre torno a caure dins.
No tinc forçes per viure.
Només espero el no-res que
proporciona la mort.
No temo la mort, no m’importa
morir-me en aquest moment.
No tinc cap raó per a viure,
però tampoc per suicidar-me.
Continuaré confús en el meu cau,
fins que l’ànima sigui capaç
d’il·luminar-me i pugui aconseguir
el valor d’intentar surtir al món.
Passa el dia i la nit sense raó.
Passen els dies i els mesos, els anys.
I jo continuo al cau.
Ajudeu-me si us plau, necessito ajuda.
Sol no puc afrontar aquest repte.
Sigueu nobles i ajudeu un pobre,
que va perdre la il.lusió i no és
capaç de tornar a trobar-la.

Un sospir

Autor nu i redimensionat:

– Xavier Urtos –

Doncs en aquest cau
tothom que hi entra
enceta un poema
per poder estar més bella
en el lloc que cau.
Mirem d’aixecar
la testa al caminar
per poder del cau sortir
i en el camí partir
per a algun dia estimar,
a la humanitat ajudar
i la il•lusió tornar a trobar,
l’amor poder enaltir
i els amics poder gaudir.