Eres tu

Autor: Paqui Martínez

* * *

El dia comença clar com
aquella tarda en la qual vas
arribar, omplint de joia i
alegria la meva vida
i la meva llar.

La teva mirada va traspassar
la meva, i al percebre els
teus pensaments , em vaig
sentir tan neguitosa i alhora
feliç que no m’adono del que
va passar en realitat.

Va ser un somni o realitat, va
ser només un instant però tan
real que quasi vaig sentir el
teu alè , la teva olor, tan a
prop, que no pot ser una
fantasia ni una il·lusió.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Ramon

Autor: Noemí Serra

És gairebé real veure’l,
com una boira suau
que humiteja els llavis
en la penombra del somni.
Només aquella veu plena
d’escalf, ressona a l’estança.

Seu pensatiu i en silenci;
recolza el braç a la taula…
No necessita cap llum
que l’il·lumini: és claror
en la foscor amagada.
Pot esvair-se el miratge
si de cop obres els ulls?

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Érem i som

Autor: Antoni Sacrest

Petons, més petons, només petons.
Perquè bé vàrem estar.
A casa nostra, teva i meva.
A voltes m’equivoco,
ja ho sé,
però,
sé que estaves bé, saps que estava bé.
Allí, amb tu, amb mi.

A vegades passen coses.
O sempre.
A vegades no passa res.
Pot ser.
No se sap ben bé per què.
Tan coneguts però forasters.
Plegats, estimant-nos, compartint, xerrant,
de quin teatre és teatre
i de quin teatre no ho és.

I després, no me’n recordo on,
plegats també,
per ser joves per moments
i en d’altres ser ben vells.
Connectar i créixer.
Que bé que ens ho passàvem,
tot era especial però senzill i planer,
petites coses i detalls,
moments compartits i propers.

Érem diferents,
fins i tot als somnis.
Amants vitals,
extrema tendresa,
sentiments universals.
Entre dormidetes i bells somnis,
temps era temps,
ja no hi eres,
ja no hi era.

Quan em vaig incorporar,
la teva presència,
encara es notava.
No hi eres però hi eres.
Mil gustos i olors,
records i fets suspesos a l’aire,
enorme recuperació,
el sentit del sentit,
en tota la seva dimensió.

Ho tenim quasi tot per fer
i podem fer-ho.
Encara som aprop.
Ara no caiguem,
no és res de l’altre món,
agafa’t al que és millor.
Fem i realitzem-nos en tot el que vulguem.
Només cal que hi creguem.
Anirem a la fi del món.

Volia llançar la idea,
però tenia por que no m’entendries.
Tot i ser companys de viatge,
de dies i de nits,
tan singulars,
vigílies de qualsevol data.
No va ser només un somni,
va ser un somni ben real.
I a més segueix el vol.

D’una manera o d’altra,
ja m’està bé el que facis.
Això no s’acaba aquí,
ben al contrari,
tot torna a començar de nou.
El bon regust, la positiva experiència
que ja és part de la nostra vida,
sensibilitat compartida, la vivència ben parida,
que ja és part del ara i del present.

Recollim tot el que fou bo.
I el que no ho fou tant també.
Per aprendre i anar-hi anant.
Sempre endavant.
Donar i saber rebre.
Em quedo amb el millor.
Preuat tresor l’haver estat tu i jo.
Encara estàs, sempre hi seràs.
Petons, més petons, només petons.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Miratges

Autor/a: Carolina Ibac

Et conec?
Què hi fas aquí?
Sembles caigut del cel!
Com has entrat al jardí?

No em sents?
Que no dius res?
Ui, si no hi ets!

La meva ment cansada
juga amb les meves nines,
em fa veure miratges,
que em fan companyia.

També sento veus,
Només jo, arreu.
Miro a la dreta.
Miro a l’esquerra.
I només hi ha l’absència.

Soledat, que m’acompanya.
Dolors, que em torturen.
Àngels, que em vigilen.
Remei, que ara em cura.

Són aquestes les meves amigues.
Encara que no les vegi,
les sento ben vives.

La realitat ja no és el que era.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Si sabessis…

Autor/a: Pepa Ceferino

Si sabessis ….
com la meva ànima desitja la teva mirada, el teu somriure
i voldria que la teva, no submisa,
canviés i les dues s’unissin anhelants en un t’estimo.

T’espero…
però altiu dones de costat els meus desitjos,
et rius sense pietat de les meves paraules,
et distreus quan és la meva ànima la que parla,
quan ets l’ésser dels meus somnis.

Si sabessis …..
Cada dia, allà on miri, t’hi veig.
Cada nit, en els meus somnis apareixes amb mi,
i no puc parar de pensar i voler estar amb tu,
i em moro per tenir-te i no et tinc.

Canviaries…
i enlloc de ser esquiu, indiferent,
enlloc d’ignorar que jo existeixo,
al meu costat correries si sabessis com t’estimo.