A cada segon, t’estimo

A la nit, quan cau la foscor, t’estimo.
Quan la lluna es vesteix de dol, t’estimo.
A la matinada, dins els malsons, t’estimo.
A l’albada, entre els llençols, t’estimo.
Quan et veig, ajagut al sol, t’estimo.
Aleshores i sempre, t’estimo.

L’amor surt del ventre
i per l’ànima entra,
per dir-te a cau d’orella,
que t’estimaré sempre.

Passi el què passi,
caigui el temps que caigui,
hi ha quelcom perenne
i és l’amor sincer,
sempre etern.

L’amor no té principi ni final.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

T’estimo a cada instant

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

De dia, quan el cor és fort, t’estimo.
Quan el sol es vesteix tot dolç, t’estimo.
A la vesprada, lluny dels malsons, t’estimo.
A mitjanit, mentre ens estimem, t’estimo.
Quan et sento, damunt la lluna, t’estimo.
Ara, demà i sempre, t’estimo.

L’amor surt del vent
i per la tendresa entra,
per dir-te a cau de llavis,
que t’estimaré sempre.

Passi el què hagi de passar,
passi el temps que passi,
tot serà per ara i sempre,
i l’amor és sincer,
eternament.

No hi ha principi, no hi ha final, mai, mai.