RSS

L’encontre

 

Autora: Paqui Martínez

* * *

Per la vora anava,
amb els meus pensaments perduda,
les ones se sortien del mar
com si al meu encontre anessin a acabar.

Anava tota absorta,
amb els meus senys i cavil·lacions
i de sobte va ocórrer,
a la llunyania et vaig veure
sense saber què fer,
si sortir corrent o quedar-me allà.

A poc a poc em vaig anar apropant
i de seguida vaig poder observar
que seguies tan distret
que ni la meva presència vares notar

Estaves igual,
amb la mateixa mirada,
i la mateixa posa,
en canvi, quelcom diferent
vaig poder apreciar.

Estaves allà assegut,
amb la mirada trista i perduda,
com aquell que espera alguna cosa
en la immensitat,
encara sabent que mai no arribarà.

Alguna cosa en tu havia canviat,
ja no era igual,
o potser en aquell precís instant,
vaig ser jo la que vaig caure en el compte,
que ja no sentia ni odi ni amor
i vaig deixar d’estimar-te sense més ni menys.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Trobada somniada

Autor: Daniel Ferrer


Per la vorera de l’andana
els peus enllaçaven la mort,
entre la vida que la salvava,
ara que encara ens podíem veure,
que sentíem la tendresa i la bellesa,
mentre somniàvem, miratges passaven,
entre tantes llunes segadores al cel de mel,
instants apresos amb la força del vent cec,
carícies a l’ànima de la mirada anhelada,
ara que ens alcem als cims de les muntanyes,
mai estranyes, mai allunyades, sentides, estimades.

Trobada estimada a la plaça que voreja l’andana,
a l’entrada de l’avantsala adormida, endins.
Trobada somniada a les ales deslliurades,
mentre travessem l’horitzó de la mirada,
ens trobem dins de miratges entremaliats,
mentre no hi ha mal i tot és desert,
aquí on trobar-nos, allà on anar a ser.

Trobada somniada als ulls de l’andana.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Saltant dunes

Autor: Carolina Ibac


Per les voreres del desert,
camino amb el vent.
Deixo petjades enrere,
dibuixo dreceres fetes.

Són destins perduts
que em duen només a tu.
Sóc a la fi del món,
només per tenir-te a prop.

Però te m’escapes,
t’escoles entre els dits
com fa la fina sorra
entre les agulles del rellotge.

Temps al temps,
Paciència i persistència,

Et seguiré…
Allà on l’amor es diu obsessió,
perquè no visc ni un sol segon,
sense tenir en ment el teu nom.

Estic malalta d’amor.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

El sol del teu somriure

Autor: Pepa Ceferino

El meu horitzó s’entristeix
quan em separo de tu.
Tot es cobreix de boira
Tot es perd com el fum.

Veig el sol al teu somriure.
Al cel, veig les teves mans.
A les estrelles, els teus ulls.
I somnio que ens besem.

Per tu pregunto a la lluna.
I per a ella és el meu cant,
En la que veu que dol,
jo et crido amb un clam.

La lluna respon lleugera
Als meus crits angoixats
I llavors de cop somnio
que els dos, ens abracem.

Torna de nou a la meva vida.
Torna, amor meu estimat
Per a perdre’ns dins la nit
Els dos junts, abraçats.

Per sobre les estrelles,
el mar a prop, al nostre costat,
Per a que siguin testimonis
D’aquest amor apassionat.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Vola papallona

Autor: Antoni Calisero


Aquest sí ets per tu , adéu morena…

Vola papallona, ja no recordaràs
l’aire ombriu de la meva mirada,
estava escrit als monòlegs mortificants.
prefereix-ho oblidar a odiar,
estimar a humiliar.

Jo oblidaré els xiuxiguejos a la nit,
el teu dolor, els mots i els besos ,
l’emoció a l’arribar i obrir ,
el tacte del teu rostre al meu pit i
les cançons que foren nostres
conversant vora la mar.

Estime el somni etern que
em mostrares sense dir-ho
amb paraules i música.

Tu ves a la recerca de l’última
estrella que brilla als somnis mentre
ets desperta encara, jo maleiré
aquells que no aprecien el teu
somriure  i així, seguiré el meu
caminar, em perdré amb els meus.

Deliris d’Amor.

Trobada somniada

Autor/a: Daniel Ferrer Esteban

Per la vorera de l’andana

els peus enllaçaven la mort,

entre la vida que la salvava,

ara que encara ens podíem veure,

que sentíem la tendresa i la bellesa,

mentre somniàvem, miratges passaven,

entre tantes llunes segadores al cel de mel,

instants apresos amb la força del vent cec,

carícies a l’ànima de la mirada anhelada,

ara que ens alcem als cims de les muntanyes,

mai estranyes, mai allunyades, sentides, estimades.

Trobada estimada a la plaça que voreja l’andana,

a l’entrada de l’avantsala adormida, endins.

Trobada somniada a les ales deslliurades,

mentre travessem l’horitzó de la mirada,

ens trobem dins de miratges entremaliats,

mentre no hi ha mal i tot és desert,

aquí on trobar-nos, allà on anar a ser.

Trobada somniada als ulls de l’andana.

Saltant dunes

Autor/a: Carolina Ibac

Per les voreres del desert,

camino amb el vent.

Deixo petjades enrere,

dibuixo draceres fetes.

Són destins perduts

que em duen només a tu.

Sóc a la fi del món,

només per tenir-te a prop.

Però te m’escapes,

t’escoles entre els dits

com fa la fina sorra

entre les agulles del rellotge.

Temps al temps,

Paciència i persistència,

Et seguiré…

Allà on l’amor es diu obsessió,

perquè no visc ni un sol segon,

sense tenir en ment el teu nom.

Estic malalta d’amor.

 

4 responses to “L’encontre

  1. Paqui Martínez

    15 Setembre 2010 at 10:18

    Hola Carolina, la traducció perfecte.!! Moltes gràcies.

     
  2. Ramona riu

    6 Novembre 2010 at 14:02

    Gràcies als quatre per aquests deliciosos poemes.

     
  3. Paqui Martínez

    6 Novembre 2010 at 14:10

    Gràcies Daniel, Carolina i Pepa, per aquestes respostes tant fantàstiques.

     
  4. pepa ceferino.

    9 Novembre 2010 at 4:38

    aysss, lç amor, tot el que fá dir no?.
    una abraçada a tots i a tu Terquesa, moltes gracies pel teu temps, fá treure el millor de tots nosaltres!!!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: