Retrobats els mots folls

Cercava un mot sota el brot foll,
que digués amb el seny del cor,
un t’estimo ple d’emoció.

Tot cercant i cercant,
topant amb l’aturada
d’un temps inexistent,
que feia de la màgia
una imatge fervent,
un anhel precedent.

Els crits de la desesperació
No són més que l’amor
-en veu alta-
que lluita…
que no bada.

Indrets d’instants alats
per res envoltats,
més que per una cala
que ens cala a totes bandes.

Quatre barres i un bastó
ens uneixen en la comprensió
en l’empatia fàcil i simple
en un ser propi semblant.

Si tots dos no som un,
estem de camí a ser-ho.
Encara és moment de fum.
Cal bufar ben fort
i allunyar la pol·lució
de cors impurs
que ens miren i ens envegen.

∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞ ∞

Nena, em tornes boig

Autor: Daniel Ferrer i Esteban

Folls ens mirem, ens sentim, bateguem,
penetrem, somniant, som deslliurats.

Les males feres queden lluny d’aquí,
aquí desfem el vers, ens mirem, som.

Ens mengem, folls estem, gaudim,
gaudirem, nena, em tornes boig.

Ens guaitem, ja savis i vells,
bastó a la mà, unió i munió.

Ens adormim, mimant-nos,
mirant-nos , de fit a fit,
fins a la nostra fita.

Nena, dolça, pura,
harmonia al cor.

Em tornes ben boig,
em desfàs, guaitant-me.

Ets l’encant dels meus dies,
el més autèntic viscut mai.

Quan em sedueixes,
em captives, vida meva.

Ets l’alegria de l’hort de la sort,
de la mel que vessa pel teu cos.

Vertebro el cant, amb càntics,
canta la llengua, nostra senyera.

Lletres llatines a les cantines lliures,
serem deslliurats, sense pressions,
som un, serem un, sense mals fums.